Bon dia!
Avui, a "Paraules Sagrades", ens aturem en un terme que segurament heu sentit moltes vegades: EUCARISTIA. Siguent realistes, a una part de la societat actual, aquesta paraula els sona a ritu antic, a església, a "anar a missa" o a una obligació de diumenge que sembla no tenir res a veure amb la vida real.
No obstant això, l'origen de la paraula és molt més profund. Ve del grec i significa "Acció de Gràcies". Però, agrair el què? Què és el que celebren realment els cristians aquí? Doncs mira, en una eucaristia, el que es recorda és l'últim sopar, la creu (amb la seva mort) i, sobretot, la resurrecció, que és el motiu de celebració. Mireu, Jesús va fer el gest d'amor més radical possible: lliurar la seva vida voluntàriament. Per a un cristià, la "salvació" no és un acte màgic, sinó la convicció que aquest amor lliurat fins al final és capaç de trencar les cadenes de l'odi i de l'egoisme. Així que en cada Eucaristia el que es pretén és agrair que Jesús va estimar tant el món sencer que va posar la teva llibertat i la teva vida per sobre de la seva pròpia. Tenint això en compte, us convido a reflexionar sobre aquestes tres qüestions:
- Per què creieu que costa donar les gràcies per allò que rebem de franc cada dia (família, educació, salut) sense que hàgim fet res per merèixer-ho?
- Els cristians veuen en l'entrega de Jesús la prova màxima d'amor. A la teva vida, qui s'ha "sacrificat" alguna vegada per tu perquè tu estiguis bé?
- "Salvar" algú de vegades és simplement dedicar-li el teu temps quan ningú més ho fa. Estàs disposat a "partir-te i repartir-te" per un amic sempre que ho necessiti?
La proposta d'avui és que intentis viure amb aquesta actitud d'"Eucaristia": agraint el que tens i estant disposat a donar una mica de la teva vida pels altres. Què em dius, ho intentaràs?
Que tinguis un bon dia.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies