PERSONES. Els/les alumnes

La tornada al cole s’anuncia amb diferents accents. Per als nens, es barregen mandra i ganes, curiositat i expectatives. Per als pares, la tranquil·litat de tornar a una rutina necessària. A més a més, està el capítol de les despeses extra d’inici de curs. I les  reunions informatives. I la planificació d'activitats complementaries, que l’agenda d’aquests nens de vegades sembla la d’un ministre. Els comerços insisteixen en vendre una idíl·lica “tornada al cole” ben embolicada en uniformes o robes desenfadades, en ofertes de material escolar i en aliments saludables que els ompliran d'energia i entusiasme. D’acord. Però nos oblidem, uns i altres, del que és més important. El més important és que l’educació es un dret i una oportunitat, però té molt de privilegi, doncs no està a l’abast de tothom. Hi ha països, encara avui, on estar escolaritzat, aprendre a llegir, a escriure, ja no dic a accedir a una educació superior, es un somni per a molts. Y per aquest somni hi ha qui camina milles tots els dies. Hi ha qui aprofita el temps amb una intensitat que ajunta esperança i desesperació. Hi ha qui es mata treballant perquè els seus fills ho aconsegueixin. I hi ha qui estudia de nit i sobreviu de dia. Per això, quan un veu la desgana amb que molts afronten aquesta oportunitat, et donen ganes d'agafar-los per la solapa i cridar-los: Va! Espabila! És hora de prendre’s seriosament l’educació i creure en ella. Sense tonteries de poble ric.                                              

J.M Rodríguez Olaizola,sj- pastoralsj.org