Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Segurament, si us dic que avui començarem el matí amb un examen, a més d'un se li regirarà l'estómac o sentirà un petit calfred... Potser, només de pensar-hi, ja us està passant. És normal, ja que fàcilment podem veure els exàmens com un moment de tensió, com un obstacle que cal saltar tant sí com no per continuar amb la matèria. Però si t’hi fixes bé, en realitat un examen és una eina per veure què hi ha a la teva motxilla: veure què has après de debò, què t'emportes i què et falta encara per entendre, oi? Fa més de dos mil anys, un filòsof anomenat Sòcrates va deixar anar una frase que avui, en l'era dels algoritmes i d'anar sempre amb presses, té més sentit que mai: «Una vida sense examen no val la pena de ser viscuda». I no, Sòcrates no volia que ens passéssim tot el dia fent tests d'avaluació. El que ens estava dient és que hi ha el perill real de viure en «mode automàtic». Com un bot. Pots passar-te els dies fent simplement allò que toca, mogut no...

Bon dia! Tens una veu, tots en tenim una i és única, inigualable i necessària. Podràs escoltar-la més? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Alguna vegada heu sentit que se us acumula tot de cop? Exàmens, un mal rotllo amb algú de classe, mogudes a casa, o simplement una setmana en què no t'aguantes ni a tu mateix. És com si el teu cap entrés en mode tempesta, t'agafa pànic i et quedes bloquejat, sense saber per on començar a arreglar les coses. Doncs al nostre pare de Montfort li va tocar viure una cosa semblant i gairebé de pel·lícula. Resulta que hi va haver unes pluges molt fortes en un poble anomenat Nantes, a França, que van fer que el riu Loira es desbordés i deixés totalment submergit un suburbi anomenat Biesse. Molta gent va quedar atrapada en els graners sense aliments, durant dies, exposats a morir de fam. Veient el que passava, Montfort va arreplegar tant menjar com va poder i es va dirigir al moll. Allà hi havia els llops de mar, els mariners més experts, mirant les onades gegants i els remolins. Estaven paralitzats per la por. Ningú s'atrevia a moure un dit. De sobte, Montfort, que de mari...

Bon dia! Fa molt de temps, cap a l'any 880, als voltants d'una muntanya, uns nois que guardaven el bestiar van veure una cosa que els va deixar fora de joc. No era cap notificació al mòbil ni cap efecte especial: era una brillantor estranya que sortia d'una cova, acompanyada d'una melodia que semblava venir d'un altre món. Empesos per la curiositat, van decidir pujar a investigar i allà, amagada entre les roques, van trobar una petita talla de fusta de la Mare de Déu. La notícia va volar i, durant centenars d'anys, milers de persones van començar a pelegrinar a aquella muntanya. Cadascú hi arribava amb la seva pròpia història a l'esquena: pors, alegries, peticions o, simplement, ganes de donar les gràcies. Com que en aquella època no hi havia llum elèctrica, tothom encenia espelmes. Imagina't milions d'espelmes cremant sense parar durant segles. El fum d'aquestes flames, a poc a poc, es va anar dipositant sobre la fusta, tenyint el rostre de la M...

Foto de Polina Bon dia! Si ara mateix els teus avis o fins i tot els teus pares sentissin algunes de les vostres converses al passadís, probablement es pensarien que parleu en clau. Paraules com "bro", "delulu", "ghosting" o dir que una cosa té «bon vibe» són les vostres eines d'avui per explicar el món. I això és genial. És la vostra cultura, la vostra petjada, una manera de dir «nosaltres som aquí». Quina és la paraula de la vostra generació que més fas servir en el teu dia a dia o quina és la teva preferida? Quan fas servir aquestes paraules, sents que et donen una identitat pròpia que et diferencia del món dels adults? Creus que aquestes expressions noves estan substituint o eliminant paraules més antigues, o simplement serveixen per explicar coses que abans no tenien nom? Fixeu-vos en una cosa: perquè vosaltres pugueu inventar o adaptar totes aquestes paraules, abans ha hagut d'existir una llengua immensa que us donés la base. És exactament co...

Bon dia! Avui, 23 d'abril, celebrem Sant Jordi amb el Dia Internacional del Llibre. Avui celebrem que "les paraules amaguen històries que ens emocionen i ens fan somiar". Llegir és viatjar, és dubtar, és sentir que el cor et pot bategar més fort pel destí d'algú que ni tan sols coneixes. De fet, hi ha llibres que canvien la història, i de vegades, aquestes històries superen la ficció. Fixeu-vos en sant Lluís Maria de Montfort. Va escriure un llibre tan revolucionari per a la seva època que ell mateix va deixar escrit un avís a les seves pàgines: va profetitzar que els seus enemics amagarien el seu manuscrit en la foscor d'un cofre perquè ningú no el llegís mai. Semblava una bogeria, però la va encertar de ple. El seu text va ser oblidat en un bagul i va trigar 130 anys a ser descobert! I quan per fi va sortir a la llum, les seves paraules van inspirar milions de persones, i ho continuen fent! Ell sabia que les paraules escrites tenen poder, que són capaces de sobr...

Bon dia! Acabem de veure el nostre planeta des dels satèl·lits de la NASA. Una "boleta blava", un punt perdut enmig de milers de milions de galàxies, on passa literalment tot el que t'importa: les teves ratllades, els teus bons records, els teus amics i la gent que estimes. Queda't amb aquesta frase del vídeo: "Des de dalt, veiem les connexions". Sembla que la ciència i l'espiritualitat, de vegades, arriben a la mateixa conclusió. El Papa Francesc fa anys que repeteix exactament el mateix: "Tot està connectat". El que li passa a l'oceà, als boscos o al gel ens acaba afectant a nosaltres. No som els amos d'aquest escenari, som part de la seva xarxa. Fins i tot molt abans que existissin els satèl·lits, Sant Lluís Maria de Montfort ja ho intuïa. Ell era un apassionat de retirar-se a boscos i coves per buscar silenci, perquè sabia que en la natura hi ha una veu, una saviesa de Déu que el soroll de la ciutat no ens deixa escoltar. Avui, en e...

Bon dia! La cançó que escoltareu es diu "Alça la mirada" i és l'himne oficial que més de 1.700 veus han enregistrat per a la visita del Papa a Espanya. Més enllà del que cadascú cregui o deixi de creure, us convido a escoltar el missatge que ens porta d’"alçar la mirada" en lloc de caminar per la vida mirant al terra de les nostres pròpies angoixes o a la pantalla del mòbil. La cançó és un crit de rebel·lia, una invitació a aixecar el cap, sortir de la nostra bombolla i atrevir-nos a mirar als ulls a aquells que tenim al costat. Escolta-la, gaudeix-la i deixa que et parli: Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que a gairebé tots us sona el nom de J.K. Rowling. Sí, la ment darrere de tot l'univers de Harry Potter. El que potser no sabeu és que, abans de vendre milions de còpies i crear un imperi, Rowling era una mare soltera que escrivia en cafeteries per no passar fred a casa i el manuscrit de la qual va ser rebutjat per una dotzena d'editorials. Li deien que la seva història sobre un nen mag no interessaria a ningú. Tot i això, ella confiava en una cosa clau: la lectura consisteix a trobar un refugi, un món que t'atrapi i et faci vibrar. Per això, no es d’extranyar que un dia digués: "Si no t'agrada llegir, és que encara no has trobat el llibre adequat." Quin és el llibre més avorrit que has arribat a llegir? Si poguessis viure dins de qualsevol història que coneguis, quin món triaries? Quin tema et genera tanta curiositat o intriga que sí que series capaç de llegir-te un totxo de 300 pàgines sense adonar-te'n? Pot ser que t'hagis penjat l...

Bon dia! Avui la teva deu estava habitada per algú, tenia un rostre. Digues-me, aquesta deu de pau i amor estava habitada per Déu? T’atreveixes a tornar a aquesta deu pensant que ell hi resideix? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès a qui no van regalar res a la vida. Va créixer en una pobresa extrema, va emmalaltir greument de tuberculosi de molt jove i li va tocar viure de ple la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni directe de l'horror i del patiment humà. Anys després de la guerra, Camus va tornar a un lloc de la seva infància a Algèria anomenat Tipasa. Venia d'una Europa grisa i destruïda, marcada pel fred del conflicte, el cansament i la tristesa. En tornar a contemplar aquell paisatge ple de llum, ruïnes antigues i mar, va escriure el seu assaig "El retorn a Tipasa". En aquest text, descriu com, malgrat tota la foscor i el patiment que havia vist al món i experimentat a la seva pròpia pell, va sentir que alguna cosa al seu interior romania lluminosa i càlida. Una de les seves frases és: "En les profunditats de l'hivern, finalment vaig aprendre que dins meu hi havia un estiu invencible". Quin és el teu pla prefer...

Bon dia! Avui us vull parlar d'una emoció que de vegades perdem a mesura que passa el temps: l'entusiasme. És aquesta sensació de tenir un foc a dins, d'estar entregadíssim amb alguna cosa, que els ulls et brillin perquè una cosa t'al·lucina, t'il·lusiona i no fas més que pensar-hi. El més curiós d'aquesta paraula és el seu origen. «Entusiasme» ve del grec en-theos , que literalment vol dir «portar déu a dins» o «estar habitat per la divinitat». Els antics creien que quan algú estava molt alegre, desbordant de vida i creativitat, era perquè una guspira divina estava actuant dins seu. Què és allò que et fa perdre la noció del temps o et fa parlar sense parar perquè t'apassiona? Sents que la rutina de l'institut, el cansament o la por del «què diran» t'apaguen a vegades aquest foc interior? T'has plantejat mai que això que tant t'entusiasma podria ser una pista clau per descobrir el que vols aportar de debò al món? De vegades ens deixem portar ...

Bon dia! De vegades anem per la vida pensant que allò que fem o diem no té gaire importància, però com hem vist en el vídeo d'avui, una simple frase o un petit regal d'una altra persona pot il·luminar-nos el camí i donar-nos l'alegria de trobar el nostre futur. Sí, t'ho creguis o no, les paraules tenen un poder immens: poden enfonsar algú, o poden aixecar-lo i donar-li ales. Si no, pensa-hi: amb quines paraules o persones comptes tu per mirar el teu futur amb esperança i alegria? I, sobretot, quines paraules regalaràs avui a la persona que tens al costat per fer-li el camí més fàcil? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Fa molt però que molt de temps, en una època en què no existien les pantalles, ni la contaminació lluminosa, i encara menys els satèl·lits, la gent mirava cap amunt i quedava admirada de la quantitat de puntets blancs que brillaven a la nit. Diuen que van ser molts els qui van intentar entendre què eren i per què eren allà. Al final, els antics savis i astrònoms d'Orient –que es passaven les nits en vetlla intentant desxifrar el misteri de les estrelles– van arribar a una conclusió: l'univers era com una gran ceba gegant, formada per capes o esferes transparents. A la primera capa hi havia la Lluna; a la segona girava Mercuri, el més esmunyedís i ràpid. A la tercera brillava Venus; la quarta era el regne enlluernador del Sol, i així anaven pujant, superant les esferes de Mart i Júpiter, fins a arribar a la sisena capa, la de Saturn i les estrelles fixes, que semblava el límit glaçat de tot allò conegut. Però deien que, si aconseguies travessar totes aquelles fronteres,...

Foto de Susanna Marsiglia Bon dia! Comencem la jornada amb una pregunta: Quin és el recorregut més llarg que has fet mai a peu? Avui parlarem d'una paraula que fem servir força i que té molt a veure amb això de caminar i avançar: Pasqua. Segur que heu sentit algú dir «Estic més content que unes pasqües» o «Ho deixem així i santes pasqües». Associem aquesta paraula a estar de bon rotllo, a treure ferro a un problema o a girar full. I té tot el sentit, perquè literalment, la paraula «Pasqua» significa «pas», passar d'un punt a un altre o d'una situació pitjor a una de millor. Per al poble jueu, la Pasqua és el moment en què recorden el seu pas de l'esclavitud a Egipte a la llibertat, el moment d'escapar de l'opressió del faraó i travessar cap a una vida nova. Dit això, digues-me: Recordes haver viscut algun «pas» similar a la teva pròpia vida? Aquell moment en què vas deixar enrere una etapa, una por o una mala ratxa que et tenia totalment bloquejat i vas començar...

Bon dia! Fa uns dies vam viure una fita històrica: la missió espacial Artemis II. Quatre astronautes van viatjar per orbitar la Lluna. Durant aquest viatge, hi va haver un punt crític en què la nau va passar per l'anomenada "cara oculta" de la Lluna, la part que mai veiem des d'aquí. En aquell lloc, literalment, van perdre de vista la Terra i tot senyal de ràdio. Zero cobertura. Imagina't la tensió: saber que seràs al racó més fosc de l'espai, totalment incomunicat. Doncs just abans d'entrar en aquesta apagada absoluta, l'astronauta Víctor Glover va agafar la ràdio per enviar un últim missatge a la Terra. Atents al que li va passar pel cap. Per què creieu que algú faria servir aquestes últimes paraules per dir això i no una frase bonica que se li pogués atribuir? Què significa per a tu entrar a la "cara oculta" del teu dia a dia? En Víctor Glover no va deixar anar aquell missatge sobre Jesús i l'amor perquè sí, com qui recita un llibre. E...

Bon dia! René Pérez, més conegut com a Residente, és un dels artistes urbans i raperos més premiats i influents de la música llatina. Va ser el creador i cantant del grup Calle 13, i si per alguna cosa destaquen les seves cançons és per no tenir cap filtre, deixant anar lletres que barregen el carrer, la protesta i una honestedat sobre les seves pròpies ratllades mentals. A vegades, quan veiem artistes d'aquest nivell o gent famosa a les xarxes, ens pensem que les seves vides són una línia recta d'èxits, catifes vermelles i victòries. Però la realitat és que ell també ha tocat fons, ha lidiat amb l'ansietat, s'ha enfrontat a les crítiques i ha sentit que tot se n'anava en orris. I és precisament des d'aquest fang, des de l'experiència real de veure's enfonsat i decidir no quedar-se a terra compadint-se d'un mateix, d'on treu aquesta conclusió. "El qui s'aixeca és molt més gran que el qui mai ha caigut". Quantes vegades t'has cas...

Bon dia i bona Pasqua! Com diu la cançó: ha ressuscitat! Comencem aquest tercer i últim trimestre amb l'alegria de recordar i viure que no, la mort no va ser el final, ni tampoc el mal ni el dolor; tot això va passar per donar pas a una nova vida, una nova vida que cadascun de nosaltres està cridat a viure. Avui, simplement, pregunta't: què sento en escoltar «ha ressuscitat»?, per què em sento així? Que tinguis un bon dia.