https://youtu.be/DP4SABuy40w
(estribillo)
Tú estás haciendo todo nuevo,
vida das a lo que había muerto.
Saciarás el corazón sediento,
cantarás en medio del desierto.
Tú estás haciendo todo nuevo,
vida das a lo que había muerto.
Saciarás el corazón sediento,
cantarás en medio del desierto.
El desert té molt simbolisme en la Quaresma. És espai de recerca i de silenci, de lluita i temptació. És lloc de solituds i incerteses. Però és també espai de crida, de resposta i de trobada. Al vídeo se'ns ofereix la resposta: Déu.
I Tu? A qui busques quan et sents buit/da?
Qualsevol persona que hem doni una mica del seu afecte, ja m'ajuda.
ResponEliminaSant Gabriel Barcelona
Eloi Miguel Perdiguero
Eric Parramon 4tA ESO SGBCN
ResponEliminaHabitualment no em recolzo en ningú, no m'agrada expresar molt com em sento i m'ho quedo per mi, encara que sigui pitjor.
Sant Gabriel Barcelona - Aaron Chava
ResponEliminaJo vaig amb la meva mare.
Jo no em sento buida, tinc persones al meu voltant que m'omplen. Però als moments més foscos, quan sento que se'm farà difícil continuar, busco als meus amics més propers i a la meva àvia.
ResponEliminamai em sento buit, pero si estigues buit m'ajudaria el petit afecte de qualsevol persona o el de la meva familia.
ResponEliminaSant Gabriel Barcelona
ResponEliminaBusco als meus familiars i els meus cosins.
Pau Santa Ana 4t A ESO SANT GABRIEL BARCELONA
ResponEliminaEn els moments que hem sento buit, no busco a ningú. Intento fer coses per animar-me i sentir-me millor.
Amics positius que m'aportin ben estar.
ResponEliminaSant Gabriel de Barcelona
Oriol Murcia
Qualsevol persona que m'ajudi o almenys estigui parlant amb mi per trucada o qualsevol cosa ja ajuda molt.
ResponEliminaSant Gabriel Barcelona
Adrián García
Nerea Sosa. Col·legi Sant Gabriel Barcelona. 4 ESO A
ResponEliminaJo quan estic buida busco a la meva mare ja que ella sempre ha estat al meu costat recolzant-me i intentant buscar el costat positiu a les coses.
Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaArnau Puerto
En els moments que em sento buit intento recolzar-me en la meva mare.
Quan em sento buida sempre tinc el reforç de la meva família. Trobo el recolzament en ells perquè són els que realment m'estimen i em dónen suport quan més ho necessito. Tinc molta sort de tenir-los a ells perquè sempre m'ajuden a enfocar els problemes des d'un altre punt de vista, ja que jo sóc molt negativa i mai trobo les coses positives de les coses.
ResponEliminaDANI SERRAN COLEGÍ SAN GABRIEL BARCELONA:
ResponEliminaQuan jo em sento buit, intento buscar a amics o a familiars per poder explicar els problemes que tinc i sentir-me millor.
Jo quan estic malament em recolço en els meus familiars i amics perquè m'ajudin.
ResponEliminaXAVI CASAL PEÑA
4t ESO A
SANT GABRIEL DE BARCELONA
Johann Camilo Castillo Higuera
ResponEliminaNormalment no expresso els meus sentiments, però quan em sento molt malament la persona que més m'ajuda a superar-lo és la meva mare.
Jo quan em sento buit normalment si no es molt necessari em poso a jugar a videojocs i si em sento molt malament busco als meus amics o familiars.
ResponEliminaQuan em sento buida, no busco a ningú per a que em faci companyia, ja que en aquell moment penso que tot em va malament i aleshores, sento que tot el que faci molestarà als altres. Em costa molt sortir d'aquesta situació sola, així que normalment acabo parlant amb els meus pares sobre el tema.
ResponEliminaLiwen Zheng 4A BCN
ResponEliminaNo busco a ningú quan sento buit
Paula Pérez Gabarró 4tA ESO Barcelona
ResponEliminaQuan em sento buida m’amago en mi mateixa, però a la vegada (depenent de quin tipus d’angoixa és) li explico a alguna persona de confiança. Sé que tinc als meus pares per a tot, que em recolzaran en tot el que hi faci i que si tinc algun problema m’ajudaran. De vegades, els meus amics, són la millor via de fugida per a les meves “rallades”, siguin d’importància o no sé que m’escoltaran i em puc buidar amb ells. També, encara que potser no tant recorrent, sé que compto amb una sèrie de persones externes (professors, especialistes...) que quan soc als meus límits o alguna situació m’angoixa molt m’ajuden a millorar-ho, controlar-ho, i adonar-me’n del que realment succeeix, ja que quan hi som endinsats als nostres problemes ho veiem tot fosc i no en trobem cap sortida.