Passa al contingut principal

Servir: El samarità de la PCR

Un home que anava fent el seu camí va caure en mans d'uns lladres que li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. Va passar per aquell lloc una persona, reconeguda, rigorosa amb les normes que, en veure'l, es va ajustar la mascareta, va prendre distància i va passar de llarg. Després va arribar una altra persona amb la qual va succeir el mateix. Segurament tenien pressa, coses a fer, gent a la qual atendre, molta feina. Va passar per fi un samarità, a qui els altres dos segurament haguessin criticat per no tenir fe. Però va ser el que es va compadir. El samarità és a qui no li va molestar la religió d'aquell home mig mort, tampoc si era migrant amb o sense papers, si era d'esquerres o de dretes. Se'ns diu que el samarità es va acostar, fins i tot sense saber si aquell individu nu tenia COVID. El va curar amb el que tenia. Va utilitzar el gel hidroalcohòlic, no era un imprudent, però en algun moment va haver de treure’s la mascareta. Si hagués tingut una altra, segurament li hagués donat a aquell home per pal·liar la seva vulnerabilitat. A més, ho va deixar tot a punt perquè se l’atengués quan seguís el seu camí, i es va comprometre a pagar si fes més falta.

Després de la marxa del samarità, aquell home apallissat va caure malalt, es va fer una PCR i va donar positiu. El samarità va haver de complir les conseqüències d'aquell contacte estret. Aquest va ser el pagament a què s'havia compromès. No només els diners per la seva pròpia PCR, també el temps d'aïllament... Com ho va assumir? Va maleir allò que el va moure a acostar-se a aquell home? Allò del que es va fiar? Ell simplement va fer el que creia que havia de fer, i no va ser aliè a les conseqüències.

De la mateixa manera, molta gent es deixa portar per allò en el que creu, i així hi ha gent que porta mesos atenta a les necessitats dels seus veïns amb més risc de patir el contagi. Treballadors allargant torns que no es paguen amb diners. Sanitaris que han superat totes les dificultats per atendre els seus pacients, i segueixen fent-ho vacunant i repartint vacunes... Cap d'ells és aliè a les conseqüències. Tots estem millor perquè hi ha gent que corre el risc de ser generosa. Presten un servei que tantíssima gent reconeix, tot i que no s’aplaudeixi. Es mouen pel seu convenciment de fer el correcte, per fidelitat a allò en el que creuen. No serà això tenir fe?

Adpt. Luis Delgado, sj


Comentaris

  1. Aquesta reflexió tot i que ja ho sabia he tornat a reflexionar amb el covid-19 perquè es molt facil de agafar-lo i has de tenir molta cura i seguretat per tots!

    Mascareta, gel, distancio etc per acabar amb la pandemia!

    Alex Nonell Sant Gabriel Ripollet

    ResponElimina
  2. Després de la marxa del samarità, aquell home apallissat va caure malalt, es va fer una PCR i va donar positiu. El samarità va haver de complir les conseqüències d'aquell contacte estret. Aquest va ser el pagament a què s'havia compromès. No només els diners per la seva pròpia PCR, també el temps d'aïllament... Com ho va assumir? Va maleir allò que el va moure a acostar-se a aquell home? Allò del que es va fiar? Ell simplement va fer el que creia que havia de fer, i no va ser aliè a les conseqüències.

    De la mateixa manera, molta gent es deixa portar per allò en el que creu, i així hi ha gent que porta mesos atenta a les necessitats dels seus veïns amb més risc de patir el contagi. Treballadors allargant torns que no es paguen amb diners. Sanitaris que han superat totes les dificultats per atendre els seus pacients, i segueixen fent-ho vacunant i repartint vacunes... Cap d'ells és aliè a les conseqüències. Tots estem millor perquè hi ha gent que corre el risc de ser generosa. Presten un servei que tantíssima gent reconeix, tot i que no s’aplaudeixi. Es mouen pel seu convenciment de fer el correcte, per fidelitat a allò en el que creuen. No serà això tenir fe?

    Adpt. Luis Delgado, sjUn home que anava fent el seu camí va caure en mans d'uns lladres que li van treure la roba, el van colpejar i van marxar, deixant-lo mig mort. Va passar per aquell lloc una persona, reconeguda, rigorosa amb les normes que, en veure'l, es va ajustar la mascareta, va prendre distància i va passar de llarg. Després va arribar una altra persona amb la qual va succeir el mateix. Segurament tenien pressa, coses a fer, gent a la qual atendre, molta feina. Va passar per fi un samarità, a qui els altres dos segurament haguessin criticat per no tenir fe. Però va ser el que es va compadir. El samarità és a qui no li va molestar la religió d'aquell home mig mort, tampoc si era migrant amb o sense papers, si era d'esquerres o de dretes. Se'ns diu que el samarità es va acostar, fins i tot sense saber si aquell individu nu tenia COVID. El va curar amb el que tenia. Va utilitzar el gel hidroalcohòlic, no era un imprudent, però en algun moment va haver de treure’s la mascareta. Si hagués tingut una altra, segurament li hagués donat a aquell home per pal·liar la seva vulnerabilitat. A més, ho va deixar tot a punt perquè se l’atengués quan seguís el seu camí, i es va comprometre a pagar si fes més falta.

    Després de la marxa del samarità, aquell home apallissat va caure malalt, es va fer una PCR i va donar positiu. El samarità va haver de complir les conseqüències d'aquell contacte estret. Aquest va ser el pagament a què s'havia compromès. No només els diners per la seva pròpia PCR, també el temps d'aïllament... Com ho va assumir? Va maleir allò que el va moure a acostar-se a aquell home? Allò del que es va fiar? Ell simplement va fer el que creia que havia de fer, i no va ser aliè a les conseqüències.

    De la mateixa manera, molta gent es deixa portar per allò en el que creu, i així hi ha gent que porta mesos atenta a les necessitats dels seus veïns amb més risc de patir el contagi. Treballadors allargant torns que no es paguen amb diners. Sanitaris que han superat totes les dificultats per atendre els seus pacients, i segueixen fent-ho vacunant i repartint vacunes... Cap d'ells és aliè a les conseqüències. Tots estem millor perquè hi ha gent que corre el risc de ser generosa. Presten un servei que tantíssima gent reconeix, tot i que no s’aplaudeixi. Es mouen pel seu convenciment de fer el correcte, per fidelitat a allò en el que creuen. No serà això tenir fe?

    ResponElimina
  3. Josep Martí 2B ESO Ripollet Taller d'Història23 de febrer del 2021, a les 8:15

    Sempre s'aprèn d'aquesta bonica paràbola encara que actualitzada sigui perfectible ho és en el seu sentit original.

    ResponElimina
  4. sempre hem de ajudar a les persones que estimem pero tenint cura de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  5. Hugo Vazquez 2B ESO Ripollet Taller d'Historia

    Sempre s'aprèn d'aquesta bonica paràbola encara que actualitzada sigui perfectible ho és en el seu sentit original.

    ResponElimina
  6. Clàudia Godayol Macarro 2nB ESO Sgripollet

    Les bones persones moltes vegades no reben ni un agraïment, inclús en aquesta situació COVID molta gent no agraeix que els sanitaris són els qui ens estan salvant la vida mentre s'exposa'n per nosaltres..... Aquesta gent són uns sense vergonya.

    ResponElimina
  7. Nil Hidalgo Abad 2B ESO Ripollet
    Jo l'hagues ajudat fós al que fós. Savent les conseqüencies o no.

    ResponElimina
  8. Crec que es molt especial i de molt bona persona donar la seva vida algú.

    ResponElimina
  9. Rubén Moreno Martí 2nB Ripollet

    Avegades quan fem algo hem d'asumir les consecuencies

    ResponElimina
  10. Glòria Carrasco Ripollet 2nB ESO
    Crec que aquest home tenia molta fe i podia fer qualsevol cosa per tal de afavorir a la gent que ho necesita, aquest home és un exemple per la nostre societat.

    ResponElimina
  11. Roger Joaquin Verjano 2n B ESO SG Ripollet
    Està bé ser generós, però sempre hem de tenir cura de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  12. Joan Lozano 2n B ESO Sg RIpollet
    Hem d'ajudar els altres

    ResponElimina
  13. Juan Dávila 2nB ESO SGRipollet
    Aquesta reflexio es una en la qual podem aprendre molt, com aprendre a posar la nostra vida despres de la d'altres.

    ResponElimina
  14. Guillem Ortega Tavares 2B ESO Ripollet23 de febrer del 2021, a les 8:21

    Hem d'ajudar-nos entre nosaltres i hem d'asumir les conseqüències si aafem la COVID o si hem de confinar-nos

    ResponElimina
  15. Sóc la Mª José Rives de Sant Gabriel de Barcelona
    És servint els altres on trobem l'autèntica felicitat, ens sentim plenament realitzats i útils.

    ResponElimina
  16. Dídac Santiago Sant Gabriel Barcelona:
    La reflexió m'ha semblat molt interessant ja que han adaptat d'alguna manera una paràbola a l'actualitat. Jo crec que si tots haguéssim estat en aquella situació li hauríem ajudat i crec que el samarità ho ha fet be.

    ResponElimina
  17. Laura Montoya 4B
    Desde mi punto de vista es muy importante, es un acto de generosidad y de muy buena persona dar su vida alguien. También teniendo en cuenta que debemos de velar por nosotros mismos. Pero todo lo que hagas por la otra persona se te multiplicara en un futuro

    ResponElimina
  18. Joel Comuñas Sant Gabriel de Barcelona

    La reflexió és interessant per el que transmet ja que es un tema d'actualitat i fa el que s'hauria de fer amb aquell home.

    ResponElimina
  19. Sg Barcelona 4tB

    Em de empatitzar amb tothom i acollir a la gent que ens necessita de veritat. Però mai oblidar-nos de nosaltres mateixos ja que nosaltres sempre serem el nostre propi suport.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies