Aquest curtmetratge no té una història real, és simplement una il·lustració d'una idea: el moment en què les persones que comparteixen pensaments lliurement s'enfronten a una persona que està tancada, que ja té la ment plena. Es tracta d'un exercici per visualitzar els de ment tancada i el paper d'aturar un intercanvi d'idees satisfactori.
Sé que sempre fas créixer, Senyor, el fruit al degut temps. De vegades ho fas amagat, però d'altres més evident; són aquests temps en què la xarxa s'omple tant de peixos, la tija brolla gegantina i la vida desborda. Desborda, Senyor, en cors que s'obren i teixeixen confiança.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies