La cançó ens situa davant tot el que se'n va i torna a la vida, comparant-ho amb les relacions o amb els amics, amb les persones que se'n van i tornen si més no ho esperes. De vegades aquest sentiment el tenim amb AQUELL que no anomenem, o no sabem anomenar; que aparquem en un calaix perquè no molesti gaire, que ens van presentar a la nostra infància i a qui encara no gosem donar-li un like.
Però sempre torna, o m'ho sembla. Amb més força si és possible. Perquè es fa necessari, perquè, sense voler, volem que hi torni. Perquè tenim set del seu amor i esperança.
Sempre tornes… sortosament sempre tornes. Potser perquè mai te'n vas anar del tot, encara que de moment et deixés en pausa… I si això ho apliques a Déu quan de vegades no sembla ser-hi?
adap. pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies