Hi ha certes sendes, camins o fins i tot autopistes que prenem a la nostra vida que suposen una mirada esperançadora del que serà aquest trajecte o el final del mateix. El que moltes vegades no ens expliquen d'aquests camins és que, de vegades, suposen deixar enrere allò que no ens deixava avançar (per molt d'afecte que tinguéssim). I quan diem alguna cosa que no ens deixa avançar, volem dir que no són només persones, també són actituds que podem tenir, rutines embrancades o fins i tot alguna cosa material que no ens vulguem desprendre. En qualsevol cas, la millor opció és sentir-se confiat i agraït. Fer aquest primer pas cap al nou camí o desitjar un bon viatge a la persona que l'emprèn.
@pastoralsj
Molt bonic
ResponElimina