La solitud es l'absència de companyia. Resulta molt pràctica quan no vols que et molestin. Però pot ser angoixant si creus que no tens a qui acudir o amb qui compartir les coses.
I és que la solitud no és el mateix que estar sol. A la vida no podem estar sempre acompanyats i saber conviure amb l'experiència d'estar-hi només és fonamental per madurar. El problema és quan estant sol s'experimenta una solitud que ho envolta tot. Per això, necessitem relacions reals capaces de sostenir a la distància, de fer sentir que estar sol no comporta sentir-se abandonat.
Només deixarem de sentir-nos sols quan sapiguem que hi ha una xarxa de relacions de família, amistat i amor que no desapareixen. Potser així, tornant a les relacions veritables, podem frenar l'avenç d'aquesta pandèmia silenciosa que porta tantes persones a sentir-se a punt de desesperar-se. No és mal moment per aturar-nos com a societat i pensar què fem pels que senten sols?
a reflexionar
ResponEliminaMolt trist 😥
ResponEliminamolt trist
ResponEliminamolt be per reflexionar
ResponEliminaTrist
ResponEliminamolt trist
ResponEliminaSi et sentes sol/a, no t'ho callis, digues-lo!
ResponEliminaEstic molt d'acord amb la reflexió
ResponEliminaque no estiguin sols
ResponEliminaMolt cert :(
ResponEliminaLa soletat no es bona, hem de donar suport a les persones.
ResponEliminaHi ha que donar-nos als demés, no només esperar a que ens donin, també donar als demés.
ResponEliminaa sigut emocional
ResponEliminamolt bonic
ResponEliminaEm sento sol sense el Joan Cegarra
ResponEliminaMolt bonic
ResponEliminaNo em d'esperar a que les persones ens preocupen, ens estimen, nosaltres mateixos també hem de cuidar a altres persones. A vegades sentir-se sol/a també està bé.
ResponEliminaMolt trist 😢
ResponEliminaEspero que la societat canvii i que tots es sentin bé
ResponElimina