PREGAcine: Paint

 

Especialment en èpoques de polarització, resulta molt angoixant el discurs dels qui se senten en possessió de la veritat (la seva, sigui quina sigui, perquè d'aquests n'hi ha a tots els bàndols, a tots els vaixells, a tots els projectes). Sembla que ho tenen tot clar, que mai no dubten, que són els garants de les essències, els perfectes, que saben molt bé condemnar allò que no els afecta…

La temptació del maniqueu consisteix a dividir el món en bons i dolents. Els meus i els altres. Tant és si parlem de política, de religió, d'economia… És cert que no tot és igual, i que hi ha coses bones i dolentes. Però normalment ningú no està en possessió de tota la veritat. Tant de bo sabés acceptar la meva pròpia dosi d'equivocació, i respectar el desacord amb els altres. Tant de bo el diàleg fos en la meva manera d'actuar menys un eslògan i més una manera d'aprofundir en les coses per cercar allò que s'aproxima més a l'evangeli. Tant de bo tractés de descobrir la part de raó que té l'altre. Potser la clau és no viure des del judici, sinó des de la taula comuna. No viure des de la seguretat dels murs que ens aïllen, sinó en la inestabilitat dels ponts que ens uneixen.

@pastoralsj