El desemparament t'inunda quan et veus desprotegit, quan no pots comptar amb el suport de ningú. És una sensació de pena i tristesa. Passa, per exemple, si els teus amics no et donen suport o t'abandonen. Quan et sents desemparat, creus que si demanes ajuda, ningú no acudirà al teu auxili. Pots estar envoltat per molta gent, però si no comptes amb l'empara de ningú, acabes sentint-te sol.
La majoria de vosaltres teniu la sort de saber que compteu amb el suport de molta gent: pares, professors, amics... És difícil sentir-se desemparat quan tens al teu voltant tantes persones que t'estimen i que vetllen pel teu benestar.
Perquè, la veritat, quan pensem en el desemparament, em vénen al cap situacions molt tristes i desoladores: gana i pobresa; problemes d'accés a drets bàsics com l'educació, la salut o l'habitatge; discriminació i explotació de les dones; atur, subocupació i economia submergida; deteriorament mediambiental per la sobreexplotació dels recursos; violència i conflictivitat que amenacen la cohesió social... I què cal dir dels conflictes bèl·lics!
Totes aquestes situacions alimenten la desigualtat; la xacra més perjudicial al nostre món. Les xifres encongeixen el cor perquè hi ha milions d'éssers humans condemnats a la inseguretat i el desemparament.
Mentrestant, nosaltres ens hauríem de sentir molt afortunats en veure que les nostres situacions de desemparament són sempre breus i amb final feliç. I que duri! Perquè, malauradament, no tothom té la mateixa sort...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies