RELATS DEL MÓN: La papallona blava

Fa molt de temps, a l'orient llunyà, un home va quedar vidu i va haver de quedar-se a cura de les seves dues filles petites.

Les nenes eren molt intel·ligents i curioses. De fet, estaven constantment preguntant coses al pare. Fins que va arribar un dia en què el pare de les nenes es va veure incapaç de respondre a les preguntes complexes de les seves filles, i va decidir enviar-les una temporada amb l'home més savi del poblat.

Les nenes van preguntar al savi moltíssimes coses i ell semblava que tenia resposta per a tot.

—Per què les estrelles no cauen?, i per què el mar ve i va?, per què no veiem la lluna durant dia?...

I ell, amb un bondadós somriure, responia amb calma cadascuna de les preguntes. Les nenes estaven sorpreses… no podia ser que ho sabés tot! Tant és així que una de les germanes, desitjosa de deixar la persona gran sense respostes, li va dir a la seva germana:

—Per què no busquem una pregunta que el savi no sigui capaç de respondre?

—I quina pot ser? va preguntar la seva germana.

—Espera, tinc una idea…

La nena va sortir de l'habitació i, al cap de cinc minuts, va tornar amb una cosa embolicada en un drap.

—Què portes aquí? —va preguntar la seva germana amb curiositat.

Aleshores, la nena va aixecar lleugerament el drap i va deixar veure una bonica papallona blava.

—Oh! Que bonica! —va exclamar la seva germana. Però... quina pregunta farem al savi?

—Veuràs, anirem a veure'l i li preguntarem: Què creus que tinc a la mà: una papallona viva o una papallona morta? Si ell respon que és viva, premeré la mà sense que se n'adoni i així la papallona estarà morta quan l'obri i no haurà encertat. Si respon que és morta, la deixaré lliure, i el savi tampoc no l'encertarà.

—Que llesta ets, germaneta! —va dir entusiasmada la seva germana.

En arribar on era el savi, la nena li va fer la pregunta que havien acordat:

—Tinc una pregunta per a tu, gran savi: què creus que tinc a la mà: una papallona viva o una papallona morta?

L'ancià es va quedar mirant-la als ulls i va respondre molt serè:

—Tot depèn de tu, està a les teves mans.

1. Què comporta la decisió que prendrà la nena?
2. Creus que les teves decisions repercuteixen en els altres?
3. Et sents responsable de les decisions que prens al teu dia a dia?

Passem el dia prenent decisions, i fer-nos-en responsables o no depèn de nosaltres. Per exemple, ¿en què canviaria el fet que Jesús no s'hagués lliurat a la creu i l'hagués evadit? El que canviaria és la mirada, el punt de partida: mirar-me a mi o a l'altre?, morir jo per la resta o que morin ells per salvar-me? Desitjo que les teves decisions tinguin aquesta mirada amb la qual es beneficien els altres per davant teu o, com a mínim, no hi guanyes res a costa de l'altre. Canviem la mirada?

Que tinguis un bon dia.