EMOCIONARI: La valentia de Montfort

Bon dia!

Alguna vegada heu sentit que se us acumula tot de cop? Exàmens, un mal rotllo amb algú de classe, mogudes a casa, o simplement una setmana en què no t'aguantes ni a tu mateix. És com si el teu cap entrés en mode tempesta, t'agafa pànic i et quedes bloquejat, sense saber per on començar a arreglar les coses.

Doncs al nostre pare de Montfort li va tocar viure una cosa semblant i gairebé de pel·lícula. Resulta que hi va haver unes pluges molt fortes en un poble anomenat Nantes, a França, que van fer que el riu Loira es desbordés i deixés totalment submergit un suburbi anomenat Biesse. Molta gent va quedar atrapada en els graners sense aliments, durant dies, exposats a morir de fam. Veient el que passava, Montfort va arreplegar tant menjar com va poder i es va dirigir al moll. Allà hi havia els llops de mar, els mariners més experts, mirant les onades gegants i els remolins. Estaven paralitzats per la por. Ningú s'atrevia a moure un dit. De sobte, Montfort, que de mariner expert en tenia poc o res, va saltar a una de les barques i els va cridar amb una seguretat aclaparadora: «Seguiu-me, us asseguro que no perireu!». Aquesta veu de confiança absoluta va trencar el bloqueig dels mariners. Van deixar de mirar el desastre, van agafar els rems, es van ficar en plena tempesta i van aconseguir llançar els aliments a la gent atrapada a les cases. Montfort no tenia superpoders per apagar la tempesta. L'aigua continuava baixant amb força i el perill era molt real. Però va ser capaç de canviar l'actitud de tota aquella gent davant d'aquell caos que posava en perill les seves vides.

• Per què creieu que va fer això Montfort? D'on va treure les forces necessàries per a una gesta com aquesta?
• Ara pensa: quina és aquesta «tempesta» que et manté una mica bloquejat ara mateix?
• A quina veu estàs donant més volum: a la del pànic o a la de la calma?

Montfort sabia que no remava sol. Aquesta força, aquesta «bogeria» de saltar a la barca, no li venia de sèrie ni la va treure d'un vídeo motivacional. El seu veritable motor, el que li va donar aquesta pau i valentia enmig del caos era la seva amistat profunda amb Jesús.

Avui et convido a no quedar-te paralitzat al moll. Mira Montfort no com un personatge històric, sinó com algú que va trobar la seva àncora. I, si t'atreveixes, deixa't conèixer per aquest mateix Jesús que movia la seva vida. Potser descobriràs en Ell aquesta veu ferma que et xiuxiueja: «Respira, confia i agafa els rems». Escolta aquesta veu, aixeca't i confia. No t'enfonsaràs.

Feliç festa de Sant Lluís Maria de Montfort.

Que tinguis un bon dia.