Bon dia!
Fa molt però que molt de temps, en una època en què no existien les pantalles, ni la contaminació lluminosa, i encara menys els satèl·lits, la gent mirava cap amunt i quedava admirada de la quantitat de puntets blancs que brillaven a la nit. Diuen que van ser molts els qui van intentar entendre què eren i per què eren allà. Al final, els antics savis i astrònoms d'Orient –que es passaven les nits en vetlla intentant desxifrar el misteri de les estrelles– van arribar a una conclusió: l'univers era com una gran ceba gegant, formada per capes o esferes transparents. A la primera capa hi havia la Lluna; a la segona girava Mercuri, el més esmunyedís i ràpid. A la tercera brillava Venus; la quarta era el regne enlluernador del Sol, i així anaven pujant, superant les esferes de Mart i Júpiter, fins a arribar a la sisena capa, la de Saturn i les estrelles fixes, que semblava el límit glaçat de tot allò conegut.
Però deien que, si aconseguies travessar totes aquelles fronteres, arribaves a la setena i última capa. Allà ja no hi havia roques, ni fred, ni foscor. Allà només existia la llum pura, la pau absoluta i el lloc on habitava allò diví. Arribar-hi era tocar la felicitat perfecta. D'aquesta antiga llegenda astronòmica ve l'expressió que s'utilitza quan ens passa una cosa al·lucinant i diem que sembla que estem al "setè cel".
- Coneixies aquesta expressió? A qui l'hi has sentit dir? L'has feta servir mai?
- Digues-me, quines coses, persones o moments et fan sentir aquesta pau on sembla que el temps s'atura?
- Ets capaç de gaudir d'aquests instants o deixes que el soroll del dia a dia te'ls robi?
Crec que, d'una manera o una altra, tots anhelem ser feliços, només que a vegades no sabem on trobar la felicitat i acabem buscant-la en coses supercomplicades. Tanmateix, els cristians creuen que aquesta llum pura no és a milions d'anys llum, sinó molt a prop; és una font d'alegria profunda que tots portem a dins i que tots podem descobrir. Una felicitat que es mou i s'alimenta per una relació d'amor de Jesús cap a tu i de tu cap a ell. Així que, per activar-la, cal estar disposat a descobrir aquest amor, o dit d'una altra manera, obrir-te a estimar i ser estimat. Tant de bo avui t'atreveixis a escoltar aquesta veu interior que et convida a gaudir d'allò senzill, i t'animis a llevar-te amb ganes de tocar un trosset d'aquest cel.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies