Gabrielistes 1xDIA

Coincidir. Macaco Hay historias de amor, que nunca terminan, que se esconden tras la vuelta de tu esquina, que bailan sobre un solo pie, que reman con un remo, que beben sin sed.  Hay espacio, hay dolor, hay deseo, corazones en el aire llenos de agujeros, hay besos compartidos, robados, elegidos, mil señales de humo entre amantes perdidos, Amores de un rato, sin tiempo ni trato, leyes de gravedad sin caída, cicatrices sin heridas, despedidas, bienvenidas, que suelen caminar por la misma avenida. Hay tanto a elegir y tú y yo aquel día, coincidir, coincidir, coincidir. Era tu historia, se cruzó con la mía. Tanta gente, tanta gente ahí fuera y coincidir aquel día. (x2) Hay historias al borde del precipicio que se buscan en los baúles, de un principio. Hay noches sin sofocos, lágrimas sin princesas ni espejos rotos. Hay revoluciones entre corazones, partidas de dos labios sin peones. Sudores, tentaciones, citas sin flores ll...

Les mans són les paraules del cor. Estimen, odien, prenen o donen, colpegen o acaricien. Les mans d'una mare, per exemple, calmen el dolor de la caiguda en córrer, assequen les llàgrimes després d'un repte. Elles són la mes fidel expressió del cor quan acompanyen els teus llavis en tirar un petó de lluny, quan, amb increïbles carícies, fan brollar d'una guitarra les mes belles melodies. En l'amor les mans acaricien, suaus i curioses, per descobrir la bellesa del compartir. Estimen sense sons, sense mirades. Obertes només t'ofereixen i tancades no volen donar. Hi ha les mans que ens donen protecció, les que modelant creen art, les que pastant ens alimenten amb pa. Les que curen plenes d'amor. Les mans són expressió de l'amor, el cor en franca conversa. Les mans marquen i guien el camí com la brúixola. Què fan les teves mans per demostrar amor cap als altres?

Story of My Life. One Direction (tornada) The story of my life I take her home I drive all night to keep her warm And time is frozen The story of my life I give her hope I spend her love until she's broke inside The story of my life La història de la meva vida, la porto a casa, condueixo tota la nit per mantenir-la calenta, i el temps la congela. La història de la meva vida, li dono esperança, gasta el seu amor fins que està trencada per dins, la història de la meva vida. Avui, més que fixar-nos en la lletra de la can ç ó val la pena fixar-se en el vídeo. One Direction, demostra  el seu amor per les seves famílies s o rtint en escenes familiars a través de velles fotos que es van actualitzant al present. En tot el vídeo està clar que los cantants realment estimen les seves vides . I la historia de les seves vid e s. I les seves fam ílies . “ Le s fam ílie s gener e n pau , p e rqu è ense nye n l’ amor, l ’ ac ceptació i el perdó, que son ...

AVUI és... El Dia internacional de les famílies «La meva família és un dibuix» és una expressió que s'usa moltes vegades a Argentina per decorar aquesta experiència singular de pertànyer a un grup humà que ens ve donat. «Cada família és un món» és l'acceptació que, dins d'aquest petit món, succeeix la vida mateixa, i ens defineix en trets, gestos, pensaments, personalitat, cultura. De vegades sembla que prenem un aire d'independència, com si de veritat ens hagués portat una cigonya de París ... I creiem que tot ho podem sols o que no necessitem dels nostres. Però és allà, entre els nostres, on la persona es fa humana i se'ns revela la nostra dependent petitesa. I és allà on ens trobem vulnerables, nus, reconeguts. On les preguntes «com estàs?», «¿Què va passar?» Són tan essencials com incòmodes. Perquè ser, estar i pertànyer a una família no poden separar-se. La teva família és arrel, escola, mestra, banda, origen, destinació, referència, refugi, passió, pro...

El dit caminador En l'experiència d'avui recuperarem l'atenció al contacte corporal i al tacte de la nostra pell. Per a això ens posem en parelles un dempeus i l'altre assegut recolzant els braços i el cap a la taula. Qui està dret anirà recorrent l'esquena del company/a amb els dits índex i dit del mig, com si d'un saltiró d’ocellet es tractés. Després, utilitzant els cinc dits, recorrerà la mateixa esquena com si fossin gotes de pluja caient sobre ella. Repetir la dinàmica canviant els papers. Adap. B.I. Josean Manzanos

El sembrador de nous Un dia caminava pel camp, quan vaig veure un home bastant gran que estava cavant un sot. Intrigat, em vaig acostar a ell per preguntar-li què estava fent. "A mi sempre m'han agradat les nous", em va contestar. "Avui han arribat a les meves mans les nous més bones que he provat en la meva vida, així que he decidit plantar una d'elles " Em vaig entristir en pensar que aquest pobre home, a tan avançada edat, mai arribaria a provar una d'aquestes nous. "Disculpi, amic", li vaig dir. "Perquè una noguera doni fruits han de passar moltíssims anys, i donada la seva edat, és molt probable que quan aquest arbre doni les seves primeres nous, vostè ja hagi mort. No ha pensat que potser seria més profitós per a vostè sembrar tomàquets, o melons o síndries, que li donaran fruits que vostè sí que podrà assaborir? " L'home em va mirar un instant en silenci, durant el qual, no vaig saber si sentir-me molt sagaç p...

L'abraçada emocional En el dia d'avui la consigna serà donar-nos una abraçada amb tots i cada un/a dels nostres companys/es i que duri almenys sis segons (diuen els experts en intel·ligència emocional que menys d'aquest temps les abraçades no "deixen empremta") . Observarem també què se sent en abraçar a l'altra persona durant tan sols uns segons; perquè el temps sigui real, comptarem internament de l'u al sis com si tinguéssim un cronòmetre dins nostre. I molt important, en l'abraçada, el cor ha d'estar en contacte amb el de la persona.   B.I. Josean Manzanos