Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Aquesta força que va transformar aquella habitació és l'Esperit Sant. No és cap teoria d'un llibre, és una presència real que avui, dos mil anys després, continua buscant un espai al nostre interior per encendre aquest mateix foc. T'atreveixes a demanar-lo també? T'animo a intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan t'expliquen la història original del dia de la Pentecosta sense conèixer-ne el context, et juro que sembla el guió d'una pel·li de Marvel o de ciència-ficció. Ja ho veuràs, imagina't l'escena: després de la mort de Jesús, els seus millors amics estan tancats amb pany i clau en una casa. Tenen pànic de patir la mateixa sort que ell. El seu líder ja no és amb ells i es pensen que a fora se'ls menjaran vius. Estan bloquejats, paralitzats per la por del què diran i del que els pugui passar. De sobte, la casa s'omple d'un soroll i un vent molt forts, com si un huracà de categoria cinc passés pel mig del menjador. Tot seguit, apareixen com unes flames de foc que es posen sobre el cap de cadascú i, sense saber com, comencen a parlar idiomes que no havien estudiat mai. De cop, la por desapareix. Obren les portes de bat a bat, surten al carrer a menjar-se el món i els visitants estrangers, d'un munt de països diferents, que passaven per allà els ent...

Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...

Bon dia! Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu». T'agrada la foscor? Com et fa...

Bon dia! Per tancar aquesta setmana Laudato Si', apagarem les paraules i farem una cosa que ens demana el lema d'aquest curs: escoltar. Però aquesta vegada no escoltarem un discurs, sinó la veu de la Terra a través de l'art i de la música. El que veureu a continuació és obra del famós pianista i compositor Ludovico Einaudi. Potser el nom no us diu res, però us asseguro que heu sentit la seva música com a fons en mil vídeos emotius de TikTok amb la cançó "Experience" o en les bandes sonores de pel·lícules com “Intocable”. Avui, però, no compondrà cap banda sonora per a una pel·lícula, sinó que el veureu tocant sobre una plataforma flotant al mig de l'oceà Àrtic. Us convido a escoltar la veu del vostre propi cor en sentir cada nota i veure cada imatge. Estigueu atents al so del gel que es trenca de fons. Us convido a connectar els vostres sentits i emocions per aprendre a escoltar la veu i el dolor del nostre planeta i, sobretot, per aprendre a no fer l’orella s...

Bon dia! Avui, en la nostra setmana Laudato si', ens aturarem un moment en la figura del papa Lleó XIV. No sé si seguiu una mica el que va dient al món i, en concret, a vosaltres, adolescents i joves. Ho dic perquè des del principi del seu pontificat, ha tingut molt clar que cuidar la nostra casa comuna no és un tema de despatxos, sinó una missió que comença al carrer. I quan parla del vostre paper, no us tracta com si fóssiu a la banqueta o atrapats en la «demo» d'un videojoc, esperant que us toqui jugar la partida de debò quan sigueu adults. Al contrari. Ell sap perfectament que no sou el demà, sinó l'ara. Per això, he volgut recuperar aquest missatge que us va adreçar fa uns dies: «Vosaltres sou l''avui' de la nostra esperança per al futur». Si fessis un «live», quin contingut t'agradaria compartir amb altres persones? Què et suggereix la frase del papa Lleó XIV? Te la creus? Si de debò ets el present, quin serà el teu primer pas? Els cristians sabem que ...

Bon dia! El vídeo que acabem de veure fa una paròdia d'una cosa molt habitual avui dia: comprar de manera superbarata, ràpida i sense fer gaires preguntes. I és molt normal que ens atregui; a qui no li agrada estrenar coses a bon preu? Darrere l'humor, el vídeo ens recorda una cosa que tots més o menys intuïm: que aquests preus tan baixos solen amagar condicions de treball injustes i materials que fan malbé la natura. Tot això, juntament amb aquesta pregunta, incomoda els seus clients (i a nosaltres): «Si sabessis que hi ha alguna cosa tèrbola al darrere, deixaries de comprar-ho? No». Però més enllà del dany evident que aquest consum genera a la Terra i a altres persones, hi ha un perill silenciós que se'ns pot anar infiltrant al cap. En acostumar-nos que tot arribi a casa en 24 hores i que la roba passi de moda en dues setmanes, la nostra ment es va entrenant. És el que el papa Francesc anomena la «cultura del rebuig». Sense adonar-nos-en, normalitzem que tot a la vida és ...

Bon dia! En aquesta Setmana Laudato si', us proposo una paraula que és fonamental per entendre per què els cristians parlem tant de cuidar el planeta. Aquesta paraula és «encarnació». Encarnar-se significa fer-se carn, fer-se matèria. I què hi té a veure això amb cuidar el planeta o amb la Setmana Laudato si'? Et convido a estar atent i a veure què passa quan ajuntem l'encarnació de Jesús amb la Creació. Imagina't per un moment que Déu no existís. Fins i tot en aquest cas, cuidar la Terra ja seria la tasca més important de les nostres vides, simplement perquè és allò que ens dona oxigen, ens alimenta i ens sosté. És una qüestió de supervivència. Ara bé, posem per cas que Déu existeix i que ha creat tot això. La perspectiva canvia: cuidar la Terra es converteix en un acte d'agraïment. És com quan algú a qui aprecies molt et fa un regal valuós; no el maltractes, el cuides per donar-li les gràcies. Finalment, imagina't que aquest Déu no només crea la Terra, sinó qu...

Bon dia! Com pots veure, el significat de la paraula esperança no és asseure's a esperar, sinó posar-se a caminar. Comencem la Setmana Laudato si' inspirats per la invitació que va fer el papa Francesc, i que continua el papa Lleó XIV, a entendre que la Terra no és un simple objecte o un escenari, sinó la nostra «casa comuna». Aquesta setmana ens recorda que el vincle que tenim amb la creació és profund i espiritual: quan malmetem el món, alguna cosa dins nostre també es trenca, perquè la nostra identitat i la nostra pau interior estan connectades al batec de la natura. El lema d'aquesta setmana és «De l'esperança a l'acció». Amb aquest lema i després de veure aquest vídeo, sembla que ja no valen les excuses. De fet, el missatge que ens conviden a interioritzar és que tu ets aquest «avui» capaç de reconnectar amb la vida i de ser el motor de canvi que el planeta necessita. Ets necessari i necessària, el planeta i la humanitat et volen en acció. Què faràs? Com respon...

Bon dia! Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll. Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil? Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona? Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un mom...

Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial de l'Educació Catòlica; per això, us vull compartir una mica d'història en relació amb aquest dia: Fa molt de temps, els camins eren de terra, el saber era un privilegi d'uns quants i el món estava dividit en dos. Però, enmig d'aquesta foscor, van sorgir «bojos» de l'esperança. Un home anomenat Josep de Calassanç va insistir que la lectura i l'escriptura eren per a tothom i va obrir la primera escola gratuïta per als nens del carrer. Poc després, Lluís Maria de Montfort caminava pels barris més pobres, convençut que sense educació no hi hauria llibertat; mentre dones com Àngela Merici o Paula Montal lluitaven a contracorrent perquè les nenes també tinguessin llibres i un futur propi. Als patis de Torí, un jove sacerdot anomenat Joan Bosco transformava el joc en aprenentatge, ensenyant que no n'hi ha prou d'estimar els joves, sinó que ells s'han de sentir estimats. Anys més tard, Gabriel Deshayes va continuar el l...

Bon dia! Avui, 13 de maig, és la festa de Sant Pere Regalat, patró de Valladolid i de la Aguilera, una localitat ben a prop d'Aranda de Duero, on tenim un dels nostres col·legis gabrielistes. Aquest frare franciscà del segle XV era conegut per fugir del soroll i connectar amb Déu en la pregària i el silenci. De fet, diuen que mantenia un silenci gairebé continu en el seu dia a dia. Podríem dir que, si Sant Pere visqués avui dia, es passaria gran part del temps amb el mòbil en mode avió. Vivim en l'època amb més estímuls de la història. Si no és una notificació de WhatsApp, és un vídeo de TikTok, un directe a Twitch o la música de fons als auriculars. Un filòsof d'actualitat anomenat Byung-Chul Han veu una societat on anem perdent la capacitat d'escoltar els altres i d'escoltar-nos a nosaltres mateixos pel soroll constant dels estímuls. D'aquí que ho sintetitzi tot plegat en aquesta cita: «Sense silenci, no hi ha escolta». Quan va ser l'última vegada que vas ...

Video Youtube Bon dia! I si només calgués un petit somriure per canviar la teva mirada i el teu dia? Potser ho pots posar en pràctica més sovint. T'animo a intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Video en Youtube Bon dia! L'actitud i els consells que el «Producer» dona al protagonista de la pel·lícula El poder de l'esperança que acabeu de veure no són simplement frases boniques de Mr. Wonderful o per fingir que tot és perfecte, sinó per recuperar el control de la teva vida. El «Producer» ens proposa un canvi de mirada i, amb això, un canvi de vida. Què prefereixes trobar-te: una persona amb cara de pomes agres o una persona somrient? T'ha passat alguna vegada que algú et somriu pel carrer sense venir a tomb? Va aconseguir arrencar-te un somriure o vas pensar que li faltava un bull? Creus que somriure quan les coses van malament serveix d'alguna cosa? El papa Francesc, en alguns dels seus discursos i encícliques, posava èmfasi en la importància d'estar alegres, de no anar per la vida amb «cara de funeral», tristos i decaiguts. Jesús porta una bona notícia i, si això és veritat, aleshores, sigui quina sigui la teva situació, sempre hi ha esperança, sempre pode...

Bon dia! Per tancar aquesta primera setmana de maig, vull parlar-vos d'algú que segurament tots coneixeu: Simone Biles, probablement una de les millors gimnastes de la història. Potser sabeu que fa uns anys es va fer encara més famosa per una qüestió que no tenia res a veure amb guanyar medalles. En plens Jocs Olímpics, quan tothom esperava que arrasés, va decidir parar i retirar-se de diverses finals perquè la seva salut mental havia dit «prou». Va ser un acte de moltíssima valentia que ens va recordar que som persones, no pas màquines. Posteriorment, en una entrevista en què li van demanar que ensenyés què portava dins la bossa d'esport, va treure una cosa que ningú s'esperava. Va dir això textualment: «La meva mare em va regalar un rosari a l'església. No l'utilitzo per resar just abans de competir; acostumo a resar a la meva manera, però el porto sempre allà a la bossa, per si de cas». Teniu algun objecte o algun ritual curiós per a aquests moments de «per si de...

Bon dia! Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era petita: Ens trobem a la França del segle XVII. Maria Lluïsa tenia uns deu anys i ja havia vist com dos dels seus germans petits morien de malalties de l'època. Per si no n'hi hagués prou, la seva germana gran, Joana, que tenia tretze anys, va contraure una malaltia que la va deixar de sobte amb una paràlisi total. D'un dia per l'altre, Maria Lluïsa va veure com la seva germana Joana quedava atrapada dins el seu propi cos, sense poder ni tan sols portar-se un got d'aigua a la boca. Els metges, amb els seus vestits foscos i els seus remeis antics, no sabien què fer i la van donar per perduda. La casa dels Trichet va entrar en un túnel fosc que va durar quatre llargs anys. Durant aquest temps, mentre els altres nois de la seva edat juga...

Bon dia! Avui parlarem d'una paraula que fa referència a la Verge Maria: aquesta paraula és advocació. Ve del llatí advocare i significa cridar o invocar. És com si fos un «títol» o una manera diferent d'anomenar la mateixa persona, en aquest cas, Maria. Per això hi ha tants noms de marededeus, encara que en realitat fan referència sempre a l'única Maria: la mare de Jesús. I per què necessitem tantes marededeus si és la mateixa? Doncs molt fàcil: encara que Maria és una sola persona, s'ha fet present en moments i llocs molt diferents de la història. Cada «nom» (la Mare de Déu de les Vinyes, l'Almudena, de Guadalupe, de Fàtima, la Moreneta...) és com un rostre diferent que ella es posa per parlar l'idioma de la gent d'aquell lloc, per entendre els seus problemes i per ser més a prop. Per concretar això una mica, us plantejo aquestes preguntes: Quantes advocacions o «noms» de la Verge Maria coneixeu i d'on són? Qui és Maria per a tu o quin lloc ocupa en la...

Bon dia! De vegades és bo aturar-se tres minuts per contemplar la bellesa d'aquest temps que sovint passa desapercebuda. Una època de l'any en què sembla que, en rebre més hores de llum, el nostre cos fa baixar la melatonina i dispara la serotonina; per això notes aquest canvi d'energia, tens més bon rotllo i més ganes de trepitjar el carrer. I és que, tot i que estar sota la llum de la lluna té el seu encant, estem biològicament dissenyats per brillar sota el sol. Igual que aquestes flors, en tu també hi ha coses, talents o idees que demanen pas per obrir-se. Veient com esclata la vida allà fora, digues-me: et preocupes d'il·luminar aquestes zones de la teva vida per deixar-les florir? T'hi animo. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem aquest mes de maig, el mes de Maria, amb ritme i bona energia. Avui la lletra d'aquesta cançó ens convida a entrar en un altre mood amb frases com «deixa anar el passat que ja no t'identifica» o «encara que el món es torni fosc, jo hi continuo donant llum». Si ho penses bé, aquesta va ser exactament l'actitud de Maria: una jove que va saber deixar anar els seus propis plans per viure entregada al seu fill i posar llum quan el panorama al seu voltant es tornava molt complicat. Nou dia, nou mes i nova oportunitat de deixar anar aquestes càrregues i donar llum, d'il·luminar tota la gent que t'envolta. Ho intentaràs? Potser de la mà de Maria? Que tinguis un bon dia.