Un fuster, a punt ja de jubilar-se informà al seu “jefe” que tenia plans de retirar-se i portar una vida més reposada en companyia de la seva esposa. Manifestà que estranyaria el sou, però que com s’havia de retirar, s’espavilarien per a subsistir. El contractista lamentà que un empleat tan valuós deixés la empresa. Llavors li demanà que construís una darrera casa, com un favor personal. El fuster acceptà, però era evident que no posava el cor en la feina encomanada. Treballà de mala gana i amb materials de mala qualitat. Allò va ser un desafortunat colofó a una trajectòria de gran laboriositat. Quant finalment acabà la seva obra, l’amo anà a inspeccionar l’habitatge. Seguidament, l'hi entregà la clau de la casa al fuster i l’hi comentà:
- Aquesta és la vostra casa. Accepteu-la com un regal de part meva.
El fuster restà perplex i avergonyit. Si hagués imaginat que la casa era per a ell, hauria posat molt més interès en la seva construcció.
Això mateix ens passa a tots. Construïm la nostra vida dia rere dia, i sovint no ens esforcem al màxim en la construcció de la nostra existència. Al final restem sorpresos quan descobrim que hem de viure en la casa que ens hem construït. Si tinguéssim una altra oportunitat, ho faríem tot de forma molt diferent. Però no es pot fer marxa enrere. Tal com el fuster, anem construint la nostra vida. Cada dia posem un clau, col·loquem una fusta o aixequem una paret. Amb les nostres actituds i decisions d’avui construïm la nostra casa per demà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies