Se’m va mostrar un gran dipòsit. Va caure una petita gota i el dipòsit va desbordar. També se’m va mostrar una branca d'un arbre plena de neu. Va caure un petit floc i la branca es va trencar. I vaig escoltar aquestes paraules:
- No has pensat que potser sigui el teu petit esforç el què falta perquè el món sigui millor?
Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» (2 Te 3, 7-10)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies