Passa al contingut principal

PENSEM-HI: A què fa olor el Nadal?

Certament el Nadal fa olor a moltes coses, però molts aromes ens han embriagat de tal manera que sovint la nostra pituïtària no és capaç de percebre les seves olors autèntiques.
A casa, el Nadal fa olor a torrons i polvorons, a exquisits menjars, a ampolles d’anís i panderetes, a trobades amb aquells que estan lluny, a nens escrivint cartes per demanar un munt de coses, a famílies que deixen a un costat les seves picabaralles per un temps i comparteixen la taula, a records de la infància, a molsa i ornaments, a calor de la llar…
A la tele, el Nadal fa olor a sensuals perfums, a joguines, a cava, a loteria. Són l'expressió dels nostres desitjos de diversió, d’atracció, de festa, de riquesa, de superar la crisi (o d’oblidar-la per un moment), de distreure'ns, etc. I en ocasions també fa olor a gales solidàries plenes de bons sentiments que s’evaporen tan ràpid com les bombolles de Freixenet...
Al carrer, el Nadal fa olor a consum, a regals, a compres, a senyors gruixuts vestits de vermell. Fa olor a llums de colors, a boles de nadal, a excessives despeses enmig de la crisi econòmica. I precisament per això, també fa olor a rodamóns sense sostre, passant fred nit rere nit, a pobres demanant una almoina, a immigrants i parats als menjadors de Cáritas, a persones ancianes que senten mes que mai la seva soledat...
Fa dos mil anys el Nadal no feia pas gaire bona olor. En un pessebre, fora de la ciutat, entre animals i pastors no podia fer olor “a roses” precisament… Maria va haver de donar a llum en un lloc que no tenia res de bucòlic, perquè no hi havia lloc a l’hostal. Allà feia olor a exclusió, a pobresa, a humilitat, a foscor, a petitesa. Como a molt, l'únic que podia dissimular aquell tuf eren l’encens i la mirra que van portar els mags d’Orient… Doncs allà, entre olors d’ovelles, bous i mules, va néixer el fill de Déu: va venir a aquest mon la millor de les essències, en el petit flascó d’un nadó. Como solem dir, allà feia olor d’humanitat Però en el fons era justament això: feia olor a veritable Humanitat. Perquè Déu va voler apropar-se tant als essers humans, que es va fer un de nosaltres. I el seu perfum es va vessar per sanar a molts, es va buidar per complet donant la seva vida per tots i ens va fer respirar un aire nou, diferent, molt millor: la Vida amb majúscules.
Per això—per aquest Nen nascut entre males olors– el nostre Nadal també fa olor a moltes persones que no descansen en aquestes festes per atendre als necessitats en hospitals, asils, menjadors. Per això fa olor a famílies que s’uneixen i celebren senzilla i fraternalment  la nit de Nadal, que gaudeixen amb la companyia i l’estimació dels essers estimats. Per això fa olor a gents d’aquí i d’allà que - per Nadal i sempre - lliuren la seva vida i el seu temps en els pessebres de l’exclusió, la droga, la prostitució, el fracàs escolar, la soledat, la malaltia, l’atur...Fa olor a molts homes i dones –creients o no-que han entès on és l’essència, i s’han dedicat a estendre el seu perfum per fer que molts altres respirin esperança.
Guzmán Pérez Montiel, sdb

A què fa olor el teu NADAL?


Comentaris