PENSEM- hi: Què ofereix el Nadal?

Fa més d'un mes que em van començar a oferir el Nadal. Com sempre, és el supermercat on faig la compra el primer que m'ho anuncia: els suggerents massapans, torrons i altres productes nadalencs. Després m'ho va dir la televisió, que em va incitar a comprar-me tot el que no necessito. I l'últim anunci fa uns dies als aparadors de les botigues, i en les llums que "adornen" els nostres carrers, per si no em quedava clar. Són senyals que un Nadal és a prop. És temps de diversió i de desfasament en una macro festa en la última nit de l'any que portem 364 dies esperant. Temps de donar-te aquest capritx que portes temps esperant. Temps de ser el tio més important per regalar l'últim de l'últim. Temps d'engolir tot el que hagi a sobre de la taula. És temps de Nadal.

Al costat d'aquestes lluminoses senyals, hi ha altres més discretes, que ningú anuncia. Històries que parlen d'aquella nit de Betlem, d'una Bona Notícia (en aquells dies i al segle XXI). Tot va començar amb una família que va venir d'un altre poble per empadronar-se, lluny dels seus, sense ningú. No recordo bé d'on eren; si de Natzaret, de Casablanca, de Bucarest o de Quito. En aquell poble hi havia posadors que no van permetre allotjar a aquesta família necessitada. Era una societat on prevalia l'econòmic i no l’humà; que deixava al marge a persones amb addiccions o amb problemes mentals. Era millor que deixessin neta la ciutat i es quedessin als afores. Encara sort que van trobar un portal que els va acollir. Mira que era lleig i que no tenia gairebé res! El seu bou, el seu mula i una mica de palla. Aquest portal va oferir el que hi havia -com aquells veïns que conviden als del barri per fer-se companyia, compartir i celebrar aquesta nit que sembla ser especial.

En aquesta història també hi va haver àngels que van anunciar que alguna cosa nova està per arribar. Gent que alegra la vida als altres, que els animen, que inverteixen el seu temps acompanyant en una residència d'avis intentant que aquests últims dies siguin dignes. Persones amb un cafè i unes galetes, que anuncien als pastors que dormen al ras, en caixers o sota els ponts, que un món nou i que una altra vida és possible. I també hi ha molta gent aquí i allà. Diuen que són mags, que busquen: troben una llum i es llancen darrera d'ella. No saben molt bé on anar, però tenen una convicció i un desig que pot haver Nadal enmig del nadal: en aquests petits detalls, quan arribem al fons i el podem tocar, quan mirem a la gent, els seus gestos i la seva vida . En el més profund trobem a aquest Déu que neix cada dia a les nostres vides.

Eduardo Menchaca. pastorals.org