Li va confessar al savi que estava cansat. Havia començat amb gran força el seu voluntariat amb nens deficients mentals. S'havia entregat amb força i ara se sentia buit, sense ànim per continuar.
L'ancià el va mirar amb simpatia i li va dir:
- Ens passa que confonem entusiasme i compromís. L'entusiasme és com un foc de palles. S'encén amb gran força, però acaba de seguida.
El va mirar als ulls i va prosseguir:
- Ets jove i és normal que confonguis l'entusiasme amb el compromís. Contempla la vida. Ella t’assenyalarà el camí. Quan sàpigues quin has de seguir, has de comprometre't a seguir-lo amb constància. L'entusiasme és passatger. El compromís és per a tota la vida. Sé que als joves d'avui us fa por aquest "per a tota la vida". Però no dubtis que si et compromets amb el teu veritable camí, aniràs trobant les forces, els punts per refer-te, les persones que t’estendran la mà i t'ajudaran a seguir endavant ...
(adaptat del Rincón del Anacoreta)
No t'arronsis davant els reptes, busca la teva força interior i contagia amb ella tot el que t’envolta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies