Pots començar tancant els ulls i fent un parell de respiracions profundes, deliberades, i després permetre simplement que la respiració flueixi al seu ritme natural. Observa la sensació de frec de l'aire a les narius uns instants i, quan estiguis preparat, pensa en una persona, a la que estimes, per la qual t'interesses o preocupes i sents tendresa o calidesa, visualitzant la seva imatge en la consciència. Observa la sensació que sents al connectar amb ella ara, encara que no estigui amb tu, i en silenci ves donant-li les gràcies: per tot el que fa per tu, pels moments agradables que compartiu, encara que siguin petites coses, simplement per existir i per estar present en la teva vida. Estigues uns minuts en aquests sentiments d'agraïment, apreciació i calidesa observant l'efecte de la respiració a la zona del cor i en el cos. Quan estiguis llest, pots obrir els ulls.
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies