Passa al contingut principal

RELATS: Ser espectador o mullar-se

Arribaven al final del sopar. Havien estat tota l'estona en silenci, però en aquest moment el savi va dir al seu jove seguidor:
- Te n’adones de la quantitat de coses que observem? La televisió ens posa davant quantitat de misèries: crisi, corrupció, guerres, fam, catàstrofes... Ens indignem. Sí, però hem de ser sincers no passem d'una indignació temporal. A la poca estona ens oblidem de tot. Correm el risc de convertir-nos en espectadors de la vida.
Va començar a recollir els plats i va afegir:
- No obstant això, si en aquest moment truquessin a la porta per desallotjar-nos i no tinguéssim on dormir, res per menjar..., ho veuríem tot de manera molt diferent. Passaríem d'espectadors a implicats.
Va mirar als ulls del jove seguidor i va dir:
- No obstant això, hi ha persones, que sense estar desallotjades, deixen de ser espectadores i es comprometen, s'impliquen. Teresa de Calcuta, Vicente Ferrer, Casaldàliga, Viqui Molins, el Gmà. Adrià, el Pare Manel..., i tantes persones anònimes, que no només s'indignen, sinó que s'han implicat en les seves vides. Aquests són els veritables cristians... encara que no coneguin a Jesús.  I se’n van anar a rentar els plats.


Això vol dir donar el nostre temps, la nostra energia, abandonar l'àrea de confort que suposa deixar-nos dirigir i viure passivament sota un concepte de democràcia que ens han inventat i que hem cregut acceptar i viure plenament; és el moment d'implicar-nos, de participar, de reconstruir novament el vell i cansat concepte de democràcia per unir-lo a participació, autodeterminació, creixement, evolució, solidaritat, benestar, justícia social, drets socials, etc.

Comentaris