Un jove va anar a demanar un lloc important en una empresa gran. Va passar l'entrevista inicial i anava a conèixer al director per a l'entrevista final. El director va veure el seu currículum vitae, era excel·lent. I li va preguntar:
-¿Vas rebre alguna beca a l'escola?
El jove va respondre: -No
-Va ser el teu pare qui va pagar els teus estudis? -Si - va respondre.
-On treballa el teu pare? -El meu pare fa treballs de ferreria.
El director va demanar al jove que li mostrés les seves mans. El jove va mostrar un parell de mans suaus i perfectes.
-Alguna vegada has ajudat al teu pare a la feina? -Mai, els meus pares sempre van voler que estudiés i llegís més llibres. A més, ell pot fer aquestes tasques millor que jo.
El director va dir: -Tinc una petició: quan vagis a casa avui, mira i renta les mans del teu pare i després vine a veure’m demà al matí.
El jove va sentir que la seva oportunitat d'aconseguir la feina era alta. Quan va tornar a casa va demanar al seu pare que li permetés rentar les seves mans. El seu pare es va estranyar, feliç però amb sentiments contradictoris i va mostrar les seves mans al seu fill. El jove va rentar-li les mans a poc a poc. Era la primera vegada que es fixava que les mans del seu pare estaven arrugades i tenien tantes cicatrius, ulls de poll, hematomes ... era tan dolorós que la seva pell es va estremir quan ell la va tocar .... Va sentir que alguna cosa se li aturava a la gola. Aquesta va ser la primera vegada que el jove es va adonar del que significaven aquest parell de mans que treballaven tots els dies per poder pagar els seus estudis. Els blaus a les mans eren el preu que va haver de pagar per la seva educació, les seves activitats de l'escola i el seu futur. Després de netejar les mans del seu pare, el jove es va posar en silenci a ordenar i netejar el taller. Aquesta nit, pare i fill van parlar durant molta estona. Al matí següent, el jove va anar a l'oficina del director.
El director va veure les llàgrimes als ulls del jove quan li va preguntar:
-Pots dir-me què has fet i après ahir a casa teva?
El jove va respondre: -Vaig rentar les mans del meu pare i també vaig acabar d'endreçar i acomodar el seu taller. Ara sé el que és apreciar, reconèixer. Sense els meus pares, jo no seria qui sóc avui. A l'ajudar el meu pare ara veig com és de difícil i dur aconseguir fer alguna cosa pel meu compte. He arribat a apreciar la importància i el valor d'ajudar a la família.
El director va dir: -Això és el que jo busco en la meva gent. Vull contractar una persona que pugui apreciar l'ajuda dels altres, una persona que coneix els sofriments dels altres per fer les coses i una persona que no posi els diners com la seva única meta a la vida. ¡Estàs contractat!
El jove estava emocionat ... I no precisament per la feina que havia aconseguit, sinó pel que havia descobert en tan poc temps: EL VALOR QUE TENEN LES MANS BRUTES DEL SEU PARE.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies