En la consciència d’aquests moments –inspirar, plenitud, expirar, buidor– considera cada respiració com una unitat i ves comptant: una, dues, tres… Descarta qualsevol altre pensament que et distregui del teu propòsit. El que vols és centrar-te, disposar-te, obrir-te a la presència del Senyor. Notaràs que, a mesura que la respiració es va fent més tranquil·la, les unitats de respiració duren més segons. Rebutjaràs el desig de concloure. Més aviat avaluaràs la progressió per la seva fondària, per aturar-te on se’t dona revelació i veritat, sense pressa per passar endavant. Deixes que predomini en tu el fet de voler descobrir, més que el desig d’acabar. La primera vegada fes cinc respiracions completes. Progressivament anima’t a arribar a deu, a quinze… a cent!, si sents que et va bé. Quan et descomptis, comença altra vegada sense retreure-t’ho.
D. Guindulain
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies