Ningú dubtava de les seves habilitats com a cuiner quan treballava en un hotel de 5 estrelles a Suïssa. Un dia va viatjar a la seva ciutat natal a l'Índia, Madurai, i va veure una cosa que li va canviar completament: un ancià que no tenia menjar ingeria seus propis excrements.
Des d'aquest moment Narayanan va saber que havia de fer alguna cosa. Va alimentar a l'ancià i va abandonar el seu treball per fundar l'ONG Akshaya Trust, que serveix milions d'àpats a persones grans discapacitades i abandonades al carrer. A dia d'avui alimenta unes 400 persones al dia.
La vida d'Narayanan és tot un exemple de compassió cap als altres éssers humans, però en lloc de pensar en ell en els termes habituals, com una persona especial, podríem veure-ho des del punt de vista d'algú que gaudeix i se sent commogut amb el que fa; des d'un egoisme honrat i meravellós, en el qual un ésser humà, a causa del gaudi i el sentit que li reporta la seva tasca, s'entrega totalment a ella. Potser Narayanan no sigui un heroi, potser és un ésser humà que ha trobat un camí amb sentit per a ell i que s'ha lliurat completament. Potser aquest camí estigui obert per a tots nosaltres, potser no amb activitats tan cridaneres com les de Narayanan, però sí amb altres igual d'importants; activitats que omplin la nostra existència de sentit i de ganes de viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies