Quan vols fer teves unes paraules i t’és difícil copsar la densitat del seu significat, una bona opció és respirar cada mot. Paraula a paraula, des del substantiu fins a la més petita conjunció, vas associant el llenguatge a la respiració. En inspirar aculls la paraula i, quan exhales, deixes que ressoni en tu.
Deixes sense pressa que arribi al cor el que el cap ja ha entès, o creu que entén, de manera que et disposes a una comprensió nova de paraules potser sabudes de memòria. La seqüència del pensament que s’expressa en la frase s’alenteix. El seu sentit té temps de ressonar en tu, sense l’afany de voler acabar el que potser no havies començat a entendre. Així pots procedir amb les pregàries que ja saps o pensaments, o reflexions interiors, en les quals la seqüència del discurs impedeix, de vegades, que t’aturis en la significació de cada paraula.
Adap de D. Guindulain
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies