Com sempre que fem una meditació, col·locat en una posició còmoda i relaxada i concentrat en la respiració.
Fixant-te en l’acollida de l’aire per part de les diferents parts del cos, pots, finalment, sentir com tota la teva corporalitat absorbeix la vida que se’t dona. Tot el teu cos respira, es disposa i acull. Ara, reconegut el silenci exterior i interior, sense por de ser destorbat per res, et proposo la memòria de sons que formen part del teu ésser més íntim: sons vinculats a paisatges de la infantesa, veus de persones significatives per a tu, músiques que no deixen d'emocionar-te…, i la teva emoció esdevé pregària.
En aquesta progressiva obertura, pots deixar que la paraula “gràcies” formi part del teu alè, associant-la al moment que treus l’aire. Quan inspires aculls el que Déu voldria donar-te i en expirar pronuncies en silenci la paraula “gràcies”, que expressa, alhora, una actitud i una resposta vitals.
D. Guindulain
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies