Els avis no moren mai , es tornen invisibles i dormen per sempre en el més profund del nostre cor. Els avis, encara que no hi siguin, segueixen molt presents en les nostres vides, en aquests escenaris comuns que compartim amb la nostra família i fins i tot en aquest llegat oral que oferim a les noves generacions, als nous néts o besnéts que no van poder conèixer a l'avi o a la àvia. Les seves presències habiten encara en aquestes fotografies groguenques que es guarden en marcs, i no en la memòria d'un mòbil. L'avi està en aquest arbre que va plantar amb les seves mans, en aquest vestit que ens va cosir l'àvia i que encara conservem. Estan en les olors d'aquests pastissos que habiten en la nostra memòria emocional.
El seu record està també en cada un dels consells que ens van donar, en les històries que ens van explicar, en la manera en què ens fem els nusos de les sabates i fins i tot en aquest clotet al mentó que hem heretat d'ells.
Els avis no moren perquè s'inscriuen en les nostres emocions d'una manera més delicada i profunda que la simple genètica. Ens van ensenyar a anar una mica més a poc a poc i al seu ritme, a assaborir una tarda al camp, a descobrir que els bons llibres tenen una olor especial ja que hi ha un llenguatge que va molt més enllà de les paraules. És el llenguatge d'una abraçada, d'una carícia, d'un somriure còmplice i d'un passeig a mitja tarda compartint silencis mentre veiem el capvespre. Tot això perdurarà per sempre, i és aquí on esdevé l'autèntica eternitat de les persones. En el llegat afectuós dels que ens estimen de veritat i ens honoren el recordar-nos cada dia.
Els avis són tot tendresa!
ResponElimina