En un estat de quietud, prens consciència de tot el teu ésser a través de l’aire que inspires i expires. Imagines que s’obre una gran pantalla davant teu, en la qual visualitzaràs el relat que et proposo a continuació. T’imagines avançant per un camí per on és agradable passar. Consideres l’horitzó davant teu, els arbres, les remors que sents, els ocells… Notes connexió entre el teu estat d’ànim i l’entorn. Tot d’una venen a la teva consciència tres paraules. Aquesta consciència és tan forta que oblides qualsevol altra expressió verbal fora d’aquestes tres paraules. Prens consciència que elles són les més importants per a tu, per a la teva plenitud. Rumies distès sobre les tres paraules més significatives del teu vocabulari. El teu camí continua amb aquest estat d’ànim, connectat amb el que t’envolta i gaudint de les teves tres paraules. D. Guindulain
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies