PERSONES: Millor en equip

Acaba de finalitzar la Ryder Cup de golf, torneig que, des de fa gairebé 100 anys, enfronta els millors jugadors d'Europa i Estats Units en tres dies de competició. En un esport com el golf, on els jugadors juguen habitualment per a si mateixos, es pot aprendre molt del que ha passat a França.

Hi ha dos elements que em criden l'atenció per sobre de la resta: el primer que tots els jugadors han deixat de banda els seus interessos individuals per formar dos equips; i la segona que aquest torneig, a diferència de la resta de competicions que juguen al llarg de l'any, no els produeix cap benefici econòmic ni puntuació en el rànquing mundial. I aquest sentiment el resumia a la perfecció l'heroi de l'edició d'enguany, l'italià Francesco Molinari. Deia: «El més important no ha estat l'actuació individual d'un, sinó el sentiment d'equip, l'actitud de tots, des del qui no ha jugat massa fins el qui ha jugat tot». I davant la pregunta de si preferia aquest torneig o el seu recent triomf a l'Open Britànic -un dels grans i amb més d'un milió i mig d'euros de premi-, deia que «aquesta setmana la posa per sobre de tot, que no es poden comparar ».

I encara que sigui una mica agosarat, el que crec que vol dir el jugador italià (com la resta de membres de l'equip), és que la seva felicitat, quan és compartida, és diferent. Que no és el mateix arribar al cim sol que acompanyat. Que sentir-se part d'un equip completa a cada individu. Que les coses que més feliços ens fan no les fem ni per un mateix ni per diners. Que els diners té importància, però que hi ha determinades coses que els diners no les pot comprar. I que com per als golfistes, tant d'Europa com dels Estats Units en aquesta competició, no les podem comparar amb altres moments de la nostra vida, perquè estan en una altra dimensió. Probablement la de l'amor per algú o per alguna cosa.

pastoralsj.org