RELATS: La faula dels cecs. Hermann Hesse. (1929)

La faula dels cecs. Hermann Hesse. (1929)

Durant els primers anys de l'hospital de cecs tots els interns posseïen els mateixos drets i les seves petites qüestions es resolien per majoria simple, posant-les a votació. Amb el sentit del tacte sabien distingir les monedes de coure i les de plata, i mai es va donar el cas que cap d'ells confongués el vi de Mosel·la amb el de Borgonya. Tenien l'olfacte molt més sensible que el dels seus veïns vidents. Sobre els quatre sentits van aconseguir establir brillants raonaments, és a dir que sabien d'ells quant cal saber, i d'aquesta manera vivien tranquils i feliços en la mesura que tal cosa sigui possible per a uns cecs.

Per desgràcia va succeir llavors que un dels seus mestres va manifestar la pretensió de saber alguna cosa concreta sobre el sentit de la vista. Va pronunciar discursos, va agitar tant com va poder, va guanyar seguidors i, finalment, va aconseguir fer-se nomenar president del gremi dels cecs. Donava lliçons sobre el món dels colors, i des d’aleshores tot va començar a sortir malament. Aquest primer dictador dels cecs va començar per crear un cercle restringit de consellers, mitjançant la qual cosa es va apoderar de totes les almoines. A partir d’aquell moment ningú va poder oposar-s’hi, i va sentenciar que la indumentària de tots els cecs era blanca. Ells s’ho van creure i parlaven molt de les seves precioses robes blanques, encara que cap d'ells les portava de tal color. De manera que el món es burlava d'ells, de manera que es van queixar al dictador. Aquest els va rebre de molt mala lluna, els va tractar d'innovadors, de llibertins i de rebels que adoptaven les nècies opinions de la gent que tenien vista. Eren rebels perquè, cas inaudit, s'atrevien a dubtar de la infal·libilitat del seu cap. Aquesta qüestió va suscitar l'aparició de dos partits.

Per assossegar els ànims, el gran príncep dels cecs va llançar un nou edicte, que declarava que la vestimenta dels cecs era vermella. Però això tampoc va resultar cert; cap cec portava peces de color vermell. Les mofes van refermar i la comunitat dels cecs estava cada vegada més queixosa. El cap va muntar en còlera, i els altres també. La batalla va durar molt de temps i no hi va haver pau fins que els cecs van prendre la decisió de suspendre provisionalment tot judici sobre els colors. Un sord que va llegir aquest conte va admetre que l'error dels cecs havia consistit en atrevir-se a opinar sobre colors. Per la seva banda, però, va seguir fermament convençut que els sords eren les úniques persones autoritzades a pensar en matèria de música.

"La faula dels cecs" expressa la mentida en què vivien els cecs per compte del dictador que opinava sobre coses que no coneixia i que els altres cecs acataven, donant-li credibilitat a situacions que no podien comprendre donada la seva limitació del sentit de la visió. El conte té per moralitat que qui opina sense conèixer una situació, s'equivoca i pot ser qüestionat o objecte de burla per part dels que saben sobre el tema.