Passa al contingut principal

PENSEM-HI: Repartir el pa


Repartir el pa
Hi havia una vegada un poble que va patir una profunda crisi, després de la qual va quedar sumit en la més extrema pobresa. Els seus habitants tot just tenien aigua i aliments per sobreviure, i amb el pas del temps van començar a sentir-se cada vegada més febles i desesperats. Un dia, un jove va decidir anar-se'n del poble a la recerca d'alguna solució. Es va allunyar d'allà amb pas trontollant, però actitud decidida, i, davant sorpresa dels seus veïns, aquella mateixa nit va tornar amb un cistell ple de pa. Tothom va sortir contentíssim a rebre-ho, i ell va començar a repartir l'aliment entre els habitants del poble, quedant-se per a ell el tros més gran.
L'endemà, el jove va tornar a marxar i la història es va repetir exactament igual: a la nit va tornar amb un cistell de pa i la gent va sortir a rebre-, emocionada i agraïda, mentre ell repartia el pa quedant-se per a si el tros més gran. Durant tota la setmana, el jove va continuar sortint del poble cada matí i tornant cada nit amb una cistella de pa. A poc a poc, els habitants van començar a murmurar: "¿com és que ell sempre es queda el tros més gran?", "¿No podria repartir tot a parts iguals?", "¿De què li serveix ser tan generós, si després ho fa malbé tot amb un gest així? "...
Els dies van anar passant, i el jove va seguir sortint a buscar pa per als seus paisans, que cada vegada el rebien amb menys agraïment i més suspicàcia. Per fi un dia, en ple repartiment, un dels ancians del poble li va dir:
-Per què no comparteixes amb nosaltres també el teu pa? Per què et quedes sempre el tros més gran?
El jove li va contestar:
- ...
Jo tinc la meva resposta, t'animes a compartir la teva?
(Si no tens cura de tu mateix no podràs tenir cura dels altres. Gràcies a aquest puc reposar forces i tornar cada nit amb pa per a tothom.)

Jesús digué:
--Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
--Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. Jn, 6,10-12


Comentaris