PENSEM-HI: Amors virtuals

Amors virtuals

Moltes vegades quan comencem a experimentar les coses de l'amor, gairebé tot passa en línia. Comença amb un m'agrada, segueix amb un xat. Llavors parlem del fenomen virtual al món afectiu. Més particularment de les relacions amoroses que neixen, es creen o es sostenen a la xarxa. El gest més afectuós pot expressar-se en un missatge i la indiferència més freda pot sentir-se en el silenci d'un “vist”. La paraula pot tenir una força poderosa per armar o desarmar un vincle quan cliquem “enviar”. Senyals amb una força imparable que pengen les relacions en el núvol i ens atrapen en un món afectiu potencialment imaginari on gairebé tot és possible.

Però ¿que passa amb l'amor? Ell necessita expressar-se realment. Els sentits (veure, tocar, agradar, sentir, olorar) són les portes que obren als afectes. Són les primeres “paraules” del nostre llenguatge afectiu.

El desig d'estimar a un altre de carn i ossos diferent de mi implica sortir del virtual per entrar en el món real del cor humà. On les emocions i els afectes no són només il·lusions. Allà la frustració –aquesta experiència de que les coses no succeeixen com les imaginem– ens incòmoda, ens entristeix. Al cor ens trobem ferits i vulnerables, però també dignes i capaços d'estimar i ser estimats. Allà, en el secret i profund del cor que es deixa tocar per l'amor apareix la nostra veritable identitat. Allà es dóna el possible, malgrat alguna vegada potser sigui dolorós.

Anima't! A creuar la frontera de la xarxa. A assumir el repte i a la construcció de l'amor humà.

És veritat: pot ser més laboriós. Pot ser més llarg. Perquè les relacions necessiten temps, llocs, gestos. Necessiten de la realitat.

Marta Porta, HVN @pastoralsj