Pastanaga, ou o cafè?
Hi havia una vegada una filla que parlant amb el seu pare li deia que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que un cop solucionava un problema ja n’apareixia un altre. Tot això l’havia portat a pensar en tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund. El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball, va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a bullir. En una hi va posar una pastanagues, en l’altra ous i a la darrera uns grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula. La seva filla va esperar impacientment pensant què estava fent el seu pare. Després d’uns 20 minuts el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient. Aleshores li va dir a la seva filla:
-Què hi veus?
La filla li respon:
-Pastanagues, ous i cafè.
El pare li va demanar que s’apropés i que toqués les pastanagues. Ho va fer i va notar que eren molt toves. Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. Després de treure la closca va observar que l’ou era dur. Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu aroma. Humilment la filla li va preguntar:
-Que significa això, pare?
El pare li va explicar que els tres elements havien estat enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat de forma diferent. La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer. L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu interior s’havia endurit. Els grans de cafè en canvi eren únics, després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat l’aigua.
-Quin ets tu? -Li va preguntar a la seva filla.
Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons?
Me a echo reflexionar mucho esta reflexión.
ResponEliminaSoy un huevo
de bona manera fent bones coses
ResponEliminaJo crec que soc l'ou perque sempre intento millorar.Intenat superarme cada dia per poder aconseguir els meus reptes i sempre poder donar el millor de mi
ResponEliminaNoa Ferrús 3A Sant Adria
ResponEliminayo crec que seria un ou
carlos ruiz cid 3ºb eso sant gabriel sant adria
ResponEliminayo soc un ou perque cada dia intento corretjir errors i intentar millorar
Pere Lozano Sant Gabriel Sant Adria
ResponEliminaJo soc un ou.
Meylan Baeza de 3rB de l'escola Sant Gabriel de Sant Adria, la reflexió ha esta bé perque et dona que pensar i jo en les adversitats en considero els grans de cafè.
ResponEliminaJan Periago col·legi sant gabriel de sant adria
ResponEliminaAquesta reflexio m'ha fet pensar pero jo soc un ou
Amb les persones penso que passa el mateix, depenen la persona amb la qual ens estem dirigint sempre reaccionem d'una manera diferent segons qui sigui. Una bona reflexió.
ResponEliminaM'ha semblat una molt bona explicació de que la vida et possarà moltes dificultats però tenes que superarles
ResponEliminaJhoel Arauco 3r eso Del colegi sant griel sant adria besos Jo soc l'ou fort per algunes coses
ResponEliminano he entès aquesta reflexió, ben bé quin sentit té?
ResponEliminaJo sóc l'ou , perque ens protegim amb una closca ja que tenim por del mal que ens pot arribar a nosaltres , pero finalment amb confiança ens "obrim" al nostre entorn donant el 100% de nosaltres mateixos i no tenim por de les nostres decisions ni de nosaltres mateixos.
ResponEliminahola, sóc la victoria i sóc igual que l'ou, quan em fan mal, reacciono en silenci i faig que s'empassin les seves pròpies paraules gràcies al meu treball.
ResponEliminaHola sóc el Jesús i pensó el mateix.
Jo em considero el cafè.
ResponEliminaDe vegades les adversitats que trobem a la vida són dures i difícils de superar. Depenent de la situació i del meu estat d'ànim puc reaccionar com una pastanaga o bé com una pastanaga bullint en aigua. L'únic problema és que, persones que lis afecten comentaris o les situacions incómodes i dolentes, mai reaccionaran com el café.
ResponEliminaM'ha semblat una molt bona metàfora que m'ha fet reflexinar sobre com afronto jo els meus problemes.
ResponEliminaPenso que jo soc l'ou, ja que a l'hora d'enfrontar-me a les adversitats, intento millorar cada dia i superar els problemes de la millor forma possible.
ResponEliminaPenso que tothom té la seva forma de reaccionar a les adversitats. Opino que es una reflexio molt positiva per adonar-nos de com reaccionem als problemes
ResponEliminaAitana Deiros 4tA aquesta reflexió ha estat bé i et fa reflexionar i et diu que cadascú reacciona diferent en cada moment.
ResponEliminaEs una bona reflexió on et diu com poden ser les diferents reaccions d'una persona davant l'adversitat
ResponEliminaM'ha agradat aquesta reflexió.
ResponEliminaJo crec que el que ensenya la reflexió es a no precipitar-se en les decisions
ResponEliminaTiene cierto sentido.
ResponEliminaLa reflexió ensenya a pensar abans d'actuar.
ResponElimina