Els disfressats
La disfressa té una mica de protecció. Converteix la vida en un mur. Una barrera. Una façana que jo guarneixo com vull. Una estona puc ser príncep o pirata, monstre o àngel, puc ser qualsevol personatge. També de vegades en la vida em puc posar màscares. Per evitar conflictes. Per no haver de donar explicacions. Per donar una imatge... No és amb malícia, potser és comoditat. I disfresso la por d'enuig. La inseguretat d'ironia. La mandra d'indiferència. O em poso una capa de compromís, un barret de fe, una túnica de bon rotllo i una màscara de perfecció... sense estar molt segur de quant d'això és real. Dona'm, Senyor, lucidesa per no confondre la disfressa amb la vida... @pastoralsj
Evelyn Herrera Torres 4t d'ESO A (Sant Gabriel Sant Adrià).
ResponEliminaAixò d'haver-te de posar capes i màscares per poder encaixar amb els demés ho veig molt malament. Considero que cadascú és com és i no ens hem de posar escuts ni adquirir altres personalitats per complaure als altres. A tu no t’han de obligar a canviar si no vols fer-ho, com per exemple; si tu estàs amb uns “amics” i ells es posen a fer coses que no estan ben fetes (pintar el carrer amb esprais, fumar, insultar a la gent, etc) tu no tens perquè posar-te la careta de persona “guay” per poder caure’ls-hi bé. Si ells no t’accepten tal i com ets i no respecten que tu no vulguis fer aquelles bajanades, més val que t’allunyis d’ells el més ràpid possible, ja que no t’has de deixar influenciar per ells ni pels seus mals hàbits. Per altra banda, si acabes adquirint la màscara que ells volen que tinguis doncs potser acabes malament per acceptar la seva conducta com si fos un bon camí per seguir quan realment no ho és. Això de les disfresses també és pot veure des del punt de vista de les cuirassers que es forma la gent quan está una mica malament. Això ho fan les persones cada dia més per fer veure que estan bé i que son forts , però realment per dins estan fet pols i enfonsats per qualsevol motiu personal.