L’Anacoreta i la confiança
Va arribar a la Cova trist i cansat. Després de beure aigua de la font i refer-se compartint el menjar amb l'Anacoreta i el deixeble, va dir:
-Estic cansat de confiar, només he rebut decepcions. Penso que els altres em corresponen amb bona voluntat i, la majoria de les vegades, creuen que vaig amb segones intencions i em enganyen a mí.
L’Anacoreta va agafar un paper i va escriure:
"Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mí."(Jn 14,1)
I li va donar al visitant. Aquest va quedar perplex sense saber què dir... Llavors l'ancià es va explicar:
-En què confiem? En les persones, en la vida, en nosaltres mateixos...? Et refies realment de tu mateix? Pensa que els que desconfien és perquè abans van rebre una decepció... I també, perquè, en el fons, tampoc es refien d'ells mateixos. Tots ens coneixem. Sabem que amaguem segones intencions... que busquem el nostre benefici, encara que sigui a costa de perjudicar els altres ...
Es va parar un instant i després va prosseguir:
-Però no podem viure sense confiar. En el professor que ens ensenya; en el botiguer que ens ven; en el metge a qui acudim... Encara que ens quedi un dubte en el nostre interior. En l'únic en qui podem tenir confiança absoluta és Déu... I això no vol dir que les coses ens sortiran com nosaltres volem. És que el que nosaltres volem és el que més ens convé?
Va mirar el visitant als ulls i li va dir:
-Segueix confiant en els altres, encara que et fallin, com nosaltres hem fallat als altres. Però sobretot, confia en Déu... encara que de vegades no entenguis el que et passa ...
I se’n van anar a fer, confiadament, la migdiada sota la palmera ...
En qui poses la teva total confiança?
Sóc la Mª José Rives
ResponEliminaBon dia des de Vallirana!!!
"Segueix confiant en els altres, encara que et fallin, com nosaltres hem fallat als altres"
M'agrada molt aquesta frase. A vegades perdem la confiança, sense reflexionar que tots hem pogut fallar a algú que havia dipositat les seves esperances en nosaltres..Perdona, dóna segones oportunitats.
Quan no entenc el perquè de les coses, sobretot en aquells moments, sé que Ell està al meu costat i m'acompanya en el camí de retorn.
Sóc l'Iker Acosta de 1r B d'ESO
EliminaAquesta reflexió m'ha agradat bastant.Jo hem sento identificat amb el personatge que comença a desconfiar de la gent. I crec que m'ha agradat per aquest motiu.
Sóc Daniel Bentué Escalona del Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià.
ResponEliminaBon dia des de Sant Boi!
Des de els 8 anys fins als trenta he estat a l'Agrupament Escolta i Guia Sant Adrià, al cau. Recordo que una de les Lleis Escolta i guia era la següent:
"Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom"
Sempre em va cridar molt la segona part, i fem confiança a tothom. Amb el temps he vist que aquesta mirada envers l'altre és transformadora. La teva mirada és poderosa.
Que passis un bon dia, i puguis regalar aquesta confiança.
Dani
Crec que el text té raó, per poder confiar en algú primer s'ha de confiar en un mateix. Perquè si no confies en tu mateix qui confiarà en tu?
ResponEliminaSi desconfiamos siempre de la gente, nunca llegaremos a abrirnos y conocernos del todo. Por lo que si no te ha dado motivos no tendrías porqué desconfiar.
ResponEliminaEloi Miguel Perdiguero
ResponEliminaSant Gabriel Barcelona
Jo confio en les persones mes properes con els meus pares o els meus millors amics pero a vegades t'adones de que alguns et fan una punyalada per l'espatlla.
Nerea Sosa St Gabriel de BCN. 3rA
ResponEliminaJo en qui mes confio es en la meva familia, ells segur que no em fallarien mai. En els meus amics també pero ens poden fallar més ràpid encara que siguin molts amics teus, però no sempre es així.
Sara Villamayor 3rB ESO SG Barcelona
ResponEliminaPenso que el missatge que vol expressar el text és molt important i té tota la raó. De vegades, no confiem ens els altres sense saber si realment confiem en nosaltres mateixos.
"Segueix confiant en els altres, encara que et fallin, com nosaltres hem fallat als altres". M'ha agradat molt aquesta frase perquè vol expressar que tots som persones i tots en algun moment ens hem equivocat o hem fallat a algú, així que intentem donar segones oportunitats.
Aitana Riaza SG Barcelona 4t B ESO
ResponEliminaEm quedo amb la frase que diu: En què confiem? En les persones, en la vida, en nosaltres mateixos...? Et refies realment de tu mateix?
I és que crec que la major desconfiança que podem sentir, no la trobarem gratant en els fets i les intencions de la resta. No hi ha major desconfiança, que no trobar-se a un mateix i adonar-se que no tenim confiança ni en nosaltres mateixos.
A més, la desconfiança no sempre s'hauria de mirar amb mals ulls. Desconfiar, també vol dir tornar a emprendre la cerca (ja sigui d'un mateix, del que determina l'essència de la resta, la qüestió a les nostres creences per trobar de noves o encara ser més creients en la mateixa). En altres paraules: Desconfiar és l'impuls que ens fa buscar el perquè de tot.
Adela Justo, SG Sant Adrià de Besòs
ResponEliminaConfiar, ... com és de difícil de vegades. Però quan aprenem a confiar en els altres es viu més en pau. Aprenem a confiar en l'altre com un nen petit confia plenament en el seu pare/mare, com els creients confiem en Déu Pare.
en fa pensar en que sempre hem de tenir confiança en nosaltres i mai ens tenim que rendinos encara que el que fem sigui molt dificil
ResponEliminaen fa pensar en que sempre hem de tenir confiança en nosaltres i mai ens tenim que rendinos encara que el que fem sigui molt dificil Arnau Mariño Ibañez
ResponElimina3rA SG BCN
ResponEliminaAbans de intentar confiar en altres persones, hem de treballar la confiança en nosaltres mateixos.
Tothom en aquesta vida et pot fallar però, a vegades, pot ser que es mereixin segones oportunitats perquè ningú es perfecte i al final tots alguna vegada o moltes cometem errors.
Paula García, 4tA ESO, SG Barcelona
ResponEliminaCrec que has de posar la teva confiança en tu mateix, però també has de confiar en altres. Potser et costa més perquè alguna vegada t'han fallat o t'han decebut, però no t'has de donar per vençut, has de perdonar i continuar confiant.
Jo hem quedo amb aquesta frase: En què confiem? En les persones, en la vida, en nosaltres mateixos...? Et refies realment de tu mateix?
ResponEliminaJo en les persones que més confio son en la meva àvia i els meus pares. Ells són la meva via de desbloqueig, són molt importants en la meva vida, i també ells saben de sobres que poden confiar en mi.
A nivell d'amics, sí, en puc confiar. Encara que de vegades no es així.
I ara parlo de mi mateixa: tinc confiança en mi? Aquesta és un pregunta que en molts aspectes faig dubtar a mi mateixa. És veritat que moltes vegades no confio en mi mateixa, potser em falta més amor propi, m'hauria d'estimar més, per què en el fons, el nostre reflex és la única companyia que tindrem durant tota la nostre vida i estimar-se i gaudir del que ets és la cosa més bonica i important. Jo encara, estic en la cerca de la confiança i l'amor propi, i espero, trobar-ho amb el pas dels anys!
Guiomar Palomeque, 3rA ESO, Barcelona
Joel Comuñas 3 ESO B de Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaJo crec que sempre hem de confiar en nosaltres per així poder confiar en els altres.
Si no confiem en ningú estarem sols i sense amistats.
Jo confio en els meus amics més propers, que han estat sempre amb mi i que els coneixo desde que era ben petit.
ResponEliminaQuan algú em decepciona no deixo de confiar en ell. Aprenc dels errors dels altres perquè sé que si aquell error no m'ha agradat a mi, jo tampoc el farè.
En qui mes confio es en la meva familia,i els meus amics mes propers.Ells segur que no em fallarien mai.
ResponEliminaLaia García, 4A ESO, Sg Barcelona
ResponEliminaHi ha una part del text que m'ha cridat l'atenció, que és en la que es comenta si realment confiem en nosaltres mateixos. Jo crec que saber confiar en tu mateix és la clau per poder confiar en els altres i saber donar segones oportunitats, i per tant, si no som capaços d'estimar i confiar en nosaltres mateixos no serem capaços de fer-ho amb el nostre entorn.
Nayara Martinez, 2A ESO , Sant Gabrie Ripollet
ResponElimina"Segueix confiant en els altres, encara que et fallin, com nosaltres hem fallat als altres"
M'agrada molt aquesta frase. A vegades perdem la confiança, sense reflexionar que tots hem pogut fallar a algú que havia dipositat les seves esperances en nosaltres..Perdona, dóna segones oportunitats.
Quan no entenc el perquè de les coses, sobretot en aquells moments, sé que ell està al meu costat i m'acompanya en el camí de retorn.
Desi Oltra 4t ESO Bcn.
ResponEliminaConfiar en un mateix és la clau per poder avançar en la vida. És a dir, milers i milers de persones que es van creuant a la teva vida et fallaran, et defraudaran... Però tot i així, has de perdonar, donar segones oportunitats... perquè si nosaltres hem fallat algú que ens importa, ens agradaria que ens perdonés.
En qui més confio és en els meus amics, encara que sé que ells no estaran per sempre, o almenys la majoria, però altres persones amb les quals tinc confiança és amb la meva família, ells sempre em recolzaran i els hi podré explicar el que sigui.
ResponEliminaNo veig malament el fet de confiar en massa gent, ja que dels errors s'aprèn i si alguna cosa no surt bé, hauràs d'apendre d'ella.
Yara Virac
4t B ESO SG Barcelona
Albert Chacón 4rB ESO Sant Gabriel Bcn
ResponEliminaNo hi ha confiança absoluta en ningu i en res, peró hem d'acceptar aixó, perque si ocultem alguna cosa no sempre son per interessos si no perque no vol algú que veies alguna cosa mala per vergonya, perqué es personal, perque vol seguir sent el teu amic, company, familiar . Aquell esforç i la pressió que a vegades suposa no ser tu mateix sino com et guia la societat hem d'acceptarla per viure tots d'una manera igualitaria. Jo tinc secrets tu tambè i que importa si es una manera o un altre, com es comporti amb tu es com realment vol aparentar i sentir-se. Per aquesta raó a vegades actuem així per oblidar-nos com som de segones intencions per un altre i no tu mateix.
Mehdi El Mansouri 1rA ESO SG
ResponEliminaJo li donaria la meva confiança a la meva família perquè sempre m'ha ajudat en les coses que necesito i si tinc algun problema amb una persona o amb algú m'ajuden a resoldre el problema.
Aquesta reflexió té molt a pensar. Jo crec que hem de confiar en nosaltres mateixos i en qui ens vol. Penso que la millor confiança que et poden donar és la família perquè sempre estara quan mes ho necessitis.
ResponEliminaClàudia cervera 1r A
ResponEliminaÉs un reflexió molt real que li pot passar a qualsevol.
Jo en qui tinc tota la confiança, es amb la meva mare, ja que em costa confiar en mi mateixa i en els altres.
Bona tarda,
ResponEliminaSóc la Sònia Geli, professora de Secundària de Sant Adrià.
Moltes vegades tendim a generalitzar. Quan algú ens traeix o nosaltres pensem que ho ha fet, deixem de confiar-hi. Sovint estenem aquesta desconfiança a d'altres persones que no ens han donat cap raó per fer-ho. Jo destacaria dos aspectes d'aquesta reflexió: el primer seria que no podem viure sense confiar, necessitem confiar en els altres tot i que de vegades no volem reconèixer-ho. El segon seria que,de vegades, ens sentim traïts per algú que simplement no opina com nosaltres i, precisament el que enriqueix una relació, són els diferents punts de vista.
Quim Gutiérrez Geli 1r A ESO Sant Adrià.
ResponEliminaCrec que has de confiar en algú per veure si pots confiar o no. Tothom mereix una oportunitat.
Pablo Bello 4t ESO A
ResponEliminaJo crec que si confiem en els altres, moltes vegades ens sorprendrá les persones que podem coneixer, i encara que hi hagin persones en las que no hi podem confiar, mai hem de dubtar de la familia i els amics de veritat.
Alejandro Ramos, Sant Gabriel Sant Adrià, 1r d'ESO
ResponEliminaLa reflexió m'ha semblat bonica i m'ha fet pensar. I he arribat a la conclusió de que no hi han moltes persones en les que tingui confiança. Crec que hem de confiar més en les persones, no totes tenen segones intencions.
Núria Rubio, Sant Gabriel Sant Adrià, 1r d'ESO
ResponEliminaM'agradat molt, perquè m'ha semblat una reflaxió que normalment passa als nostres dies, i crec que hauriem de fer cas al que ens vol dir, ens ajudaria molt
Sóc el Quim Medina de 1rB ESO. Opino que les persones sempre deuen rebre segones oportunitats.
ResponEliminaJo poso confiança en molta gent, però confiança absoluta amb ningú.
Hola soc el Carles Lozano i penso que per molt que ens costi confiar en els altres perquè ens han fallat hem de donar-lis una altre oportunitat.
ResponEliminaMoltes vegades desconfio dels meus germans quan en realitat, son ells en els que aurien de desconfiar en mi, perquè moltes vegades els meus actes no son bons.
La nostra confiança total ha d'estar en nosaltres mateixos, perquè som els únics que estarem sempre amb nosaltres. I si no confiem en nosaltres mateixos, en qui ho farem? No podem desconfiar en nosaltres mateixos, perquè ni podrem confiar en ningú, ni ningú voldrà confiar en nosaltres.
ResponEliminaPaula Román 3rA ESO Sant Adria
ResponEliminaA mi em costa confiar en les persones, jo confio amb poques persones que son amb les que sento que m'ajudaran.