Passa al contingut principal

DIJOUS SANT: L’amor posat a prova

L'últim Sopar. Al matí del dijous, Pere i Joan s'avancen per preparar el sopar a Jerusalem. A la tarda, arriben al 'Cenacle. Allà, Jesús renta els peus un a un. Després, asseguts a taula, celebra la primera Missa: els dóna a menjar el seu Cos i la seva Sang i ordena sacerdots als Apòstols perquè, d'ara endavant, ells celebrin la Missa. Judes surt del Cenacle abans, per trair-lo. Jesús s'acomiada de la seva Mare i se'n va a l'Hort de les Oliveres. Allà sua sang, veient el que l'espera. Els deixebles s'adormen. Arriba Judes, amb tots els de la sinagoga, i li fa un petó. Llavors, l’agafen pres i tots els Apòstols fugen. El porten al Palau de Caifàs, el gran sacerdot. L’interroguen durant tota la nit: no dorm res.
ESTIMAR és el verb més conjugat de la història. L'home està assedegat d'amor. Quan el troba i quan el dóna, és feliç. Però estimar com Jesús, amb la seva mesura i amb la seva finalitat, no és fàcil. Estimar com Ell ha estimat suposa negar-se, oblidar-se, inclinar-se. Estimar com va estimar Jesús suposa considerar de veritat als homes, a tots els homes, com a germans i estar disposat a compartir amb ells l'herència, tota l'herència. No, no és fàcil estimar així. I per això no ho fem. No ho fan els homes en general i no ho fem, evidentment, els cristians. Per això, fàcilment, el Dijous Sant no l’entenem.

Com estimes tu? Has estimat alguna vegada incondicionalment?

Jesus prays alone https://youtu.be/hYqNyNZDjz8

Comentaris

  1. Bon dia, sóc la Mª José de Barcelona.

    M'han impressionat força les dues escenes de la pel·lícula "La Passió". Jesús, quan sembla que plora vençut apel·lant al Pare, s'aixeca amb la força de la Veritat i trepitja el símbol del mal...
    Jo estimo, cada vegada més amb alegria, amb comprensió, amb tendresa...i em sento molt estimada, igualment.
    Una abraçada afectuosa a tothom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies