Passa al contingut principal

CONTEMPLAR: Prova’t i Prova-ho

Prova’t i Prova-ho
Observa la imatge 
Molts de nosaltres tenim la naturalesa de donar, però no ens permetem rebre. És un sentiment d'incomoditat, pèrdua de control, obligació d'haver de donar alguna cosa a canvi, no creure'ns mereixedors d'aquest detall o no voler semblar interessats i materialistes. Quan dónes incondicionalment, t'obres a que l'altre doni incondicionalment, amb allò que únicament ell o ella pot aportar pel fet de ser qui és. Es dóna, doncs, una trobada de gratuïtats. Ofereix-te, regala't, dóna’t. I recorda que ningú pot donar el que no té!
En quin costat et trobes més còmode/a? En el de donar o en el de rebre?
Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria. 2 Corintis 9,7

Comentaris

  1. Javier Dotor Barrio 4t A ESO (Sant Gabriel Sant Adrià del Besòs).
    Jo soc més de donar, però també rebo coses de la gent. Llavors, com diu la reflexió, s'obre aquest cercle de gratuitats, que fa que a ningú falti de res, i ens fa sentir bé. Penso que es bo deixar les coses, perquè després si tu necessites alguna, es més probable (si poden) que t'ho deixin, que no pas si abans vas rebutjar a deixar-li a ells.

    ResponElimina
  2. Observo que ens agrada més donar. Suposo que qui dóna en té i això ens fa sentir rics. Per a mi, la clau està en què i com dónes. Quan dono per aconseguir alguna cosa o perquè l'altre tingui de mi una bona imatge, només sento l'estrés de si me'n sortiré. I així no m'agrado gens. En canvi, quan el meu cor s'avança al meu cap calculador i dóna alegrement, em sento fenomenal! I circula una energia boníssima!

    ResponElimina
  3. Eduard Erruz 3r B SG Sant Adrià
    A mi m'agrada més donar, ja que quan rebo algo no sé com reaccionar.

    ResponElimina
  4. Desde el meu punt de vista, estem en una societat on ens agrada més donar, ja no parlo de donar coses materials (que també) sinó coses com ajudar, a vegades ens costa demanar i rebre ajuda pel simple fet de quedar inferiors.
    A mi si que és veritat que m'agrada més donar, em sento mes contenta i satisfeta veure que he fet feliç a la persona que no pas estar jo, encara que també he d'admetre que si em donen algua cosa l'agraeixo de tot cor i s'ho intento transmetre a la persona.

    ResponElimina
  5. Alba Delgado 3r B ESO Sant Gabriel Sant Adrià
    Jo hem sento més còmode donant, ja que quan ho faig hem sento plena i satisfeta perquè quan hem donen alguna cosa a míi aprecio més l'esforç que el que m'han donat i sento que l'altre persona fa el mateix.

    ResponElimina
  6. Martina Espinosa 3rB ESO Sg Sant Adrià
    Des de petits ens ensenyen que donar sense esperar res a canvi t'ha de produir satisfacció, però també com a persones ens agrada rebre regals o coses dels altres ja que es una mostra d'afecte o bondat envers l'altre persona. Al que vull arribar es que personalment m'agraden les dues coses, però ja sigui per educació o per acceptació social, em sento millor donant.

    ResponElimina
  7. Daniel Bentué Escalona professor de Sant Gabriel Sant Adrià.

    Crec que sóc més de donar, però cada vegada veig més clar que cal facilitar moments per rebre. L'equilibri és important.

    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  8. Ivan Morales Escribano de Sant Gabriel Sant Adria

    Yo crec que aixo es veritat per que preferim no agafar alguna cosa que ens ofereixen nomes per que creiem que no ens ho mereixem i crec que deuriem deixar de pensar aixo i aceptar el que ens ofereixen

    ResponElimina
  9. Nil Hidalgo Abad 1rB ESO Ripollet

    Jo sóc més de donar, però també rebo coses de la gent. Llavors, com diu la reflexió, s'obre aquest cercle de gratuitats, que fa que a ningú falti de res, i ens fa sentir bé. Penso que es bo deixar les coses, perquè després si tu necessites alguna, es més probable (si poden) que t'ho deixin, que no pas si abans vas rebutjar a deixar-li a ells.

    ResponElimina
  10. Tania Albiol, 3r A ESO, Sant Adria de Besòs.
    Jo soc d'aquelles persones que els hi agrada més donar que rebre, ja que em resulta extrany rebre algo d'alguna persona. A la hora de rebre si no donc res em sento malament, per aquella persona.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Joan Alcaraz sg Sant Adrià
    En alguns aspectes dono mes del que rebo pero en molts altres es el contrari.

    ResponElimina
  13. Youssef Bakali sg Sant Adrià
    Jo si tinc alguna cosa o menjat acostumo sempre a donar i no demano mai.

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. María Gallo 3rB Sant Adrià
    Jo estic més acostumbrada a donar a que a rebre, segurament perquè m'han ensenyat que ha de ser així des de petita.

    ResponElimina
  16. Aina Urbano, 3rB, Sant Adrià
    Yo sóc més de donar que de rebre, ja que no estic acostumada i penso que si en la vida he de esperar algu que mai arribara, ilusiona més que si esperes que no arribara res.

    ResponElimina
  17. jo sóc més de donar que rebre .

    ResponElimina
  18. Helena Carricondo 3r B ESO Sant Adrià
    Jo prefereixo donar a rebre, perquè crec que és més bonic, i tampoc m'agrada que em donin coses.

    ResponElimina
  19. Laia Llamas 4tA ESO Sant Adrià
    M'agraden els dos fets per igual.

    ResponElimina
  20. Crec que soc més de donar; m'agrada molt veure com la get s'emociona davant una cosa que acaben de rebre, i em sento molt bé perquè veig que amb un petit detall he fet feliç una persona a la que estimo. I no només es tracta de donar un regal o una cosa material, també poden ser simples gestos com una abraçada que fan que alegris el dia a algú.
    Quan em toca rebre em sento una mica més incòmoda, ja que no soc molt d'emocionar-me i sento que potser l'altra persona es pot sentir malament perquè pensi que no m'ha agradat el que ha fet o que ho valoro, però jo ho agraeixo molt, encara que no ho mostri.

    ResponElimina
  21. És difícil dir el que em més sento còmode amb, però si hagués de ser sincer, els diria a tots dos perquè em resulta increïble mostrar a algú que li agrada amabilitat donant-los alguna cosa i trobant alguna cosa que els agradi. També hi ha aquesta sensació sorprenent que obtens després de donar-li a algú alguna cosa i de millorar el seu dia. Rebre també té el seu gran sentiment perquè saps que algú ha pensat en tu i volia millorar el teu dia.

    Per descomptat, hi ha un estigma a la societat que hi ha al darrere de la recepció, perquè pot semblar egoista o maleducat si no s’actua modestament, però al final, tots vostès mereixen alguna cosa. Si obteniu un regal amb bones intencions, valoreu-lo fins i tot si no us agrada perquè al final del dia algú ha pensat en vosaltres i us ha volgut donar alguna cosa per amabilitat.

    ResponElimina
  22. Clàudia Cervera 1r ESO A sgRipollet
    A mi em pasa que sempre em demanen coses per deixar, i jo de normal les deixo, i mai demano res a canvi. Per mi seria fer negocis o alguna cosa per l'estil

    ResponElimina
  23. Núria Rusi
    Obviàment, com a la major part de la gent, m'agrada rebre, però crec que soc més de donar. M'agrada molt veure la cara d'agraïment de la gent quan els hi dones una petita part de tu.
    En canvi, quan haig de rebre, tot i que m'agradi, és una mica incòmode, perquè no vull fer veure a la gent que estic sent desagraïda i posso molts esforços en no ser-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies