Passa al contingut principal

RELATS: La por a créixer

La por a créixer

Dues llavors estaven juntes banda a banda en la terra fèrtil de la primavera. La primera llavor va dir:

- Vull créixer! Vull enfonsar les meves arrels dins de la terra que està sota meu, i expulsar els meus brots a través de la dura capa de terra que està sobre meu. Vull desplegar els meus tendres brots com banderes que anuncien l'arribada de la primavera. Vull sentir la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal sobre els meus pètals.

I va créixer.

La segona llavor va dir:

- Tinc por. Si enfonso les meves arrels dins de la terra que està sota meu, no sé el què trobarà en la foscor. Si m’obro pas per la terra dura que està sobre meu, puc fer mal als meus delicats brots. I si un cargol intenta menjar-se'ls? Si obro les meves flors, un nen petit podria arrencar-me de la terra. No, serà millor que esperi fins que no hi hagi perill.

I va esperar.

Una gallina de corral que buscava menjar afanosament entre la terra de primavera va trobar a la llavor en espera i ràpidament se la va menjar.

Aquells de nosaltres que ens neguem a arriscar-nos a créixer, podríem ser engolits per la vida.


Comentaris