L'alpinista desconfiat
S'explica que un alpinista, escalant per un penya-segat, tan sols a pocs metres del cim, va relliscar i va caure al buit a una velocitat vertiginosa. En aquests instants d'angoixa, es veia a les portes de la mort. Però, de sobte, va sentir una estrebada fortíssim de la corda lligada a la cintura i que l'unia al clau fixat a la roca. En aquest moment de suspensió en el buit i envoltat per una espessa boira, va cridar desesperadament: Déu meu, ajudeu-me!
Inesperadament, una veu profunda va respondre:
-De veritat creus que et puc ajudar?
-Per descomptat, Senyor.
-Si és així talla la corda que et sosté.
Es va fer un llarg silenci. L'alpinista es va aferrar més que mai a la corda.
A l'endemà, l'equip de rescat va explicar que havia trobat el cos d'un alpinista penjat, congelat i mort. Les seves mans s'aferraven amb força a la corda... a tan sols dos metres de terra!
Ens preguntem: per què l'alpinista no acaba de donar el pas? Què hem de tenir en compte a l'hora de fiar-nos d'algú?
Enmig de la boira d'aquest món, Fia't de la veu que et diu a l'orella: "Talla la corda que et reté i t'ofega, llança't a servir els altres, no pensis tant en tu mateix, al final de la teva vida només t'emportaràs el que hauràs donat ... ".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies