Enfocar: Set i uns pocs peixos

A l’Evangeli de Mateu 15,29-37 se’ns presenta la Multiplicació dels pans: Jesús es compadeix de quants van a escoltar-lo. Molts són curats de la seva ceguesa, de la seva incapacitat per a sentir, de la seva incapacitat per caminar. Però no vol que marxin sense res. S'han alimentat espiritualment, però cal que mengin alguna cosa per al camí.

És sorprenent el miracle de la multiplicació dels pans? El veritablement sorprenent era trobar a un predicador donant de menjar. No eren només xerrameques el que oferia, el seu aliment també era físic. El seu compromís era total. Fins a quedar-se sense res.

I és que no podem pensar en els pobres situant-nos només en la llàstima. Això no els dóna aliment per al camí. El que genera la veritable solidaritat és preguntar-me: quants pans tinc ?, quant puc compartir?, quant estic disposat a oferir? L'important d'aquest evangeli és que ens qüestiona a tots i ens treu de la comoditat.

Preguem perquè els cristians sapiguem oferir el que tenim per pal·liar la fam de totes les famílies que trobem al nostre pas. Que portem el rostre compassiu de Jesús en els nostres cors i oferim en aquest Advent petits feixos de llum on brilli l'esperança.