Passa al contingut principal

A contrallum: Aprendre a caminar, saber guiar


https://cdn.sitly.com/blogs/es/2019/05/C%C3%B3mo-ense%C3%B1ar-a-montar-en-bici-sin-ruedines.jpg

Oferim la imatge. La observem i anem comentant el que surti. Podem ajudar-nos amb alguna pregunta: Què ens recorda la imatge? Quins sentiments em provoca? Quina conseqüència vaig treure d'aquesta experiència?

Ens centrem en altres aspectes usant la bicicleta com a símbol. Per exemple:
  • La nostra relació amb els adults: Com adolescents, com és la nostra relació amb els adults (pares, professors, altres persones)? Acceptem la seva guia? Per què sí o per què no?
  • La nostra confiança en nosaltres mateixos i en els altres: ¿En què ens assemblem ara a l'infant que aprèn a anar en bici?
  • La nostra manera de caminar per la vida: Per anar amb bici, cal mirar cap endavant, no cap a la roda, i confiar en el que hem vist. Com som capaços de superar els obstacles propers? Quins objectius ens guien a les nostres vides?

Comentaris

  1. Ivan Magarzo Sg Barcelona 3rA ESO

    Moltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.

    ResponElimina
  2. Arnau Recio Raban 2n ESO Sant Gabriel Ripollet Religió
    Aquesta imatge em fa un record de quan jo era petit, entre uns 6-8 anys. Els meus pares em van ensenyar a anar en bicicleta.
    Allà va ser, on vaig agafar molta confiança en ells i en mi mateix.

    ResponElimina
  3. Marc Cabeza Sg ripollet 2A ESO: Moltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.

    ResponElimina
  4. David Martin
    Moltes vegades necessitem algú que ens ajudi a fer alguna cosa, per a que després ho fem nosaltres, com a la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tingues originalitat noi i no copiïs comentaris, perquè amés no es la primera vegada que ho fas.

      Elimina
  5. Martí Villegas 2n ESO A
    Aquesta imatge em recorda quan jo era petit. Em recorda el primer cop que vaig anar en bici, i el bé que m'ho vaig passar.

    ResponElimina
  6. Ivan Vargas Sg Ripollet 2A ESO Religió13 de gener del 2021, a les 8:20

    Aquesta imatge hem recorda a quan jo era petit i estava aprenent a anar en bicicleta com aquest nen, però penso que aquesta imatge hem recorda a la confiança en nosaltres mateixos i els altres perquè es de confiar en que no et deixin anar i et caiguis però també has de confiar en tu mateix en poder fer-ho i no caura't.

    ResponElimina
  7. esta reflexion dice que necesitamos es ayuda para conseguir lo que nos proponemos

    ResponElimina
  8. Elena De Jesús 3rAESO Sant Gabriel de Barcelona13 de gener del 2021, a les 8:20

    A mi aquesta imatge em recorda a quan era petita i el meu pare m'ensenyaba a anar en bicicleta. Això em provoca sentiments molt bonics, ja que es un bon record amb el meu pare.

    ResponElimina
  9. Daniel Herrera 3rA ESO Sant Gabriel de Barcelona
    El nen amb la bici ens representa ya que per aprener a utilitzarla necesitem a algu que ens ayudi sent aquet una altre persona, en la vida sempre necesitarem a algú que ens digui que hem de fer i ens faci de guía, ya sigui ensenyannos o amb l'eixemple.

    ResponElimina
  10. Jose Gutierrez 2A Ripollet

    m' a agradat la reflexio perque parla de la nostra infancia

    ResponElimina
  11. Pol Hurtado Laborda 3r ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona.
    En lo que me s'assemblo al meu "jo" d'infant és en creure en tu mateix, perquè a mi no m'agradava anar en bicicleta però el meu pare volia que jo aprengués al menys per si de cas. Recordo que m'enfadava molt ja que no podia montar-me, però poc a poc vaig anant aprenent fins que ja sabia montar en bici. Això és en lo que m'assemblo al jo de petit. Crec que si no confiem en nosaltres mateixos no arribarem a res en la vida perquè com faràs alguna cosa si ni tu creus en tu mateix.

    ResponElimina
  12. Paula Heredia // Sant Gabriel Barcelona 3r ESO A13 de gener del 2021, a les 8:21

    En la imatge podem veure un nen aprenent a anar en bicicleta, pot ser que sembli que no es pot trobar una relació, però sempre és possible.
    - Els adolescents no és que no acceptin als adults com a guia, és que volen investigar i provar coses noves per poder crear-se el seu propi camí i la seva pròpia identitat.
    - Ara mateix ens semblem amb aquest nen, ja que a vegades podem caure i no anirem totalment recta, però amb una mica de temps i amb pràctica, aprenen aconseguirem fer que la bicicleta vagi recta.

    ResponElimina
  13. Daniel Sánchez 3rA Sant Gabriel de Barcelona
    A mi questa imatge em recorda molt a quan era petit i era la primera vegada que anava en bicicleta i em fa sentir molta nostalgia.

    ResponElimina
  14. Aitana Torres Lorenzo 3A Sant Gabriel de Barcelona
    Veure aquesta imatge em recorda quan jo vaig aprendre a anar amb bici i em provoca nostalgia. D'aquesta experiència m'emporto el confiar en els altres i seguir els consells de la gent més gran que jo, ja que tenen més experiència.
    Ara, la situació ha cambiat, però tot i així, seguim aprenent i de igual manera que feiem de petits, hem de confiar en que els adults ens intenten ajudar a partir de la seva pròpia experiència.

    ResponElimina
  15. Em recorda a l'infancia quan solia anar en bici i els meus pares m'ajudaben.
    Em provoca tristesa saber que no anire cap anrrere a tornar a sentir aixo en aquell mument aquella acció de quan volia que m'ajudesin.

    ResponElimina
  16. Ryan Moreira 3A Sant Gabriel de Barcelona13 de gener del 2021, a les 8:22

    A mi aquesta imatge em recorda a quan a vegades alguna persona necesita que li ajudin per aprendre alguna cosa i a aquesta persona li ajuden, ja que al nen sembla que li costa una mica, però amb ajuda, pot aconseguir anar en bicicleta.

    ResponElimina
  17. Marta Ventura 3er ESO SG BCN
    Pensó que la manera de superar obstacles es envoltarse amb persones que et pugin ajudar o fer que t'oblidis d'aquests problemes, tambe tenim que creure en nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  18. 3A eso Sg Bcn
    La imatge em recorda a quan era petita i els meus familiars em van ensenyar a anar en bicicleta.
    Em sembla que si, la nostra confiança es com anar en bici, vas aprenen, els demés t'ajuden i vas millorant poc a poc. A més, per anar en bicicleta no tens que mirar cap a ella sino cap endavant, com la confiança.

    ResponElimina
  19. jan rovira montroig sg Barcelona 3a13 de gener del 2021, a les 8:23

    Jo confio en els pares i ells sempre m'han ajudat en el millors moments i en els pitjors han estat amb mi desde que vaig néixer i m'han ajudat en tot, els meus avis han fet infinitat de coses per mi i se que las seguiran fent i els meus tiets junt amb els meus cosins m'han recolzat tambe, jo si que confio en la familia.

    ResponElimina
  20. Montse Vázquez Palacio Sant Gabriel Ripollet 2A Eso
    Jo dic que cal mirar endavant i que confiem en nosaltres i la relació entre pares, adolescents i professors.

    ResponElimina
  21. Gabriela Castaño López 3r ESO A Sant Gabriel de Barcelona
    Aquesta imatge hem recorda a quan el meu pare em va ensenyar a anar en bici a l'edat de 4-5 anys. Hem transporta a una època en la que no hi havia grans preocupacions i sobretot de felicitat. El meu pare m'ensenyava a mirar cap endavant i no cap a la roda, ja que si ho feia em cauria. També m'ensenyava a confiar en mi mateixa i pensar que ho podria aconseguir, en aquest sentit ell era com un guia que em preparava per a que quan em caigués em pogués aixecar, per això a dia d'avui encara és un guia per mi i accepto els seus consells, ja que és una de les persones en les que tinc més confiança i una de les que m'ha ensenyat més.

    ResponElimina
  22. Adrián Baos 3rESO Sant Gabriel de Barcelona

    Això em recorda a quan vaig aprendre a montar en bici i hem fa recordar tots aquells moments de quan era petit. El que ami em fa reflexionar es que sempe necessitem a algú per donar un primer pas.

    ResponElimina
  23. Adriana Sànchez 3A ESO Escola Sant Gabriel de Barcelona13 de gener del 2021, a les 8:23

    Me'n recordo de el primer cop que vaig anar en bicicleta, la meva mare m'agafava per darrera i yo no volia que em deixes d'agafar, per què em donava por caure i ella em va dir que no em deixaré caure mai i encara ho segueix fent en molts aspectes de la vida.

    ResponElimina
  24. Cristina Perez Sant Gabriel Barcelona 3rA ESO

    Aquesta imatge en recorda quan vaig apendre a montar en bicicleta, els sentiments que hem provoquen son alegria perquè vaig aconseguir-ho molt rapid i per una altra part anyorança perquè m'agradaria tornar una altra vegada a la meva infancia. Vaig treure una conclusió que era que si tu confiaves en ti mateix segur que aconseguiries el teu proposit. Jo crec que hem cambiat molt però la gent te una petita quantitat de confiança de si mateix però hi ha que guanyar-la.

    ResponElimina
  25. Guillem Muntal Sg 2n A13 de gener del 2021, a les 8:23

    Aquesta imatge em fa un record de quan jo era petit, entre uns 6-8 anys. Els meus pares em van ensenyar a anar en bicicleta.
    Allà va ser, on vaig agafar molta confiança en ells i en mi mateix.

    ResponElimina
  26. Nerea Domingo Riera 3 ESO A Sant Gabriel de Barcelona
    La imatge em dona nostalgia perquè em recorda a quan era petita i les conseqüències d'aquesta imatge son caure i fer-me mal. Jo com a adolescent la meva relació amb els meus pares es molt bona i jo accepto la seva guia perquè crec que em poden ajudar molt ja que moltes coses ells ho han passat. Amb l'infant que va en bici jo m'assemblo en les ganes de no parar fins aconseguir-ho i ser forta. Som capaços de superar els obstacles propers enfrontant-nos a ells i sino demanant ajuda. Els objectius que ens guien a la nostra vida son els valors de la solidaritat, l'alegria l'empatia, la bondat....

    ResponElimina
  27. Aina Porras 3A col•legi sant gabriel de Barcelona.
    A mí la imagen me recuerda a cuando era pequeña y tenía la ilusión de aprender a montar en bici. También me da nostalgia porque recuerdo que me lo pasaba muy bien con mis padres mientras me enseñaban.
    Las consecuencias de está experiencia en ese momento fue qué ya sabía montar en bici pero ahora también diría qué fue saber valorar muchas cosas.

    En lo que ahora nos parecemos de cuando aprendíamos a montar en bici yo creo que es que seguimos aprendiendo y queriendo saber hacer muchas cosas más.
    Yo creo que para superar los obstáculos sólo tienes que confiar en ti mismo y pedir si lo necesitas.

    ResponElimina
  28. Aitana Cloquell 3r A ESO
    A vegades necessitem la ajuda de algú en alguna situació per després saber fer-ho per nosaltres mateixos, sobretot quan som petits o adolescents, que necessitem que un adult ens guiï.

    ResponElimina
  29. Pol Pérez Roca 3rA ESO Sant Gabriel Barcelona
    Aquesta imatge em recorda a quan vaig aprendre a anar en bicicleta i l'emoció que vaig sentir a l'assabentar-me que hi havia aprés. En general, crec que hem de seguir la guia dels adults, ja que són més grans i tenen més experiència, però no sempre ha de ser així, ja que aquesta persona es pot equivocar o té uns pensaments totalment diferents. A la fotografia podem veure clarament com el nen segueix la guia del que sembla el seu pare i aquest ha aconseguit la seva meta, anar en bicicleta. També, per molt que acceptis els consells dels adults, has de tindre confiança, ja que mai arribaràs a un lloc amb por, sense confiança en un mateix no pots aconseguir les teves metes; i és on podem veure a la fotografia que el nen té confiança en ell i s'ha arriscat a anar en bicicleta. En la vida, hem de superar obstacles que hem d'enfrontar per a seguir endavant amb les nostres vides.

    ResponElimina
  30. Gloria Roldán. Sant Gabriel de Barcelona 3A
    L'infant que està aprenent a anar en bici, ara el relaciono amb aprendre noves coses. Quan erem petits apreníem a anar en bici perquè utilitzaríem la bici. Ara aprenem a fer altres coses perquè són les que ens serviran per a un futur.

    ResponElimina
  31. Erika Lopez 3rESO sg Barcelona
    Aquesta imatge em fa un record de quan jo era petita i els meus pares m'ajudaven a fer les coses com per exemple a la foto que li ajuda anar amb bicicleta.Sempre tenim l'ajuda d'alguna persona.

    ResponElimina
  32. Daniela Zahino Alcaide 2nA Sant Gabriel Ripollet

    Aquesta imatge em recorda a quan el meu pare em va ensenyar a anar en bicicleta. Això em provoca nostàlgia perquè m'agradaria tornar a quan era més petita perquè tot estava millor i no hi havia cap problema. D'aquesta experiència vaig treure que realment confio en el meu pare.
    La meva relació en els adults és complicada perquè no ens solem entendre bé, amb els professors, per mi, és una mica complicat perquè no sé per quina raó no sòl confiar en ells.
    Crec que en aquest nen em semblo perquè ara en l'ESO estic aprenent moltes coses noves i encara em queda per aprendre i agafar aquella confiança que tenen molts alumnes.

    ResponElimina
  33. Judit Hernández 3rA ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona13 de gener del 2021, a les 8:29

    A mi aquesta imatge em recorda a la infància, a què l'única preocupació que teníem era la rapa dels genolls a terra. Però a mesura que anem creixent tot això canvia. També em recorda a la confiança que tenim amb els nostres pares o amb qui sigui i que amb aquells moments ens omplien de felicitat. Ara els obstacles van creixent, però no per això hem de mirar cap a un altre costat i deixar de banda les nostres pors.

    ResponElimina
  34. Cloe Holanda Contreras Col·legi Sant Gabriel de Barcelona 3A ESO

    La imatge em recorda a quan necessitava a la meva família per poder fer coses i aprendre noves. Ara ja no accepto tant la seva guia ja que probablement no la necessito, puc fer coses pel meu compte. Però encara que la necessiti, tinc aquest orgull de rebutjar sempre la seva ajuda i encara no se perquè. Crec que és perquè tots tenim d'una altre manera aquest orgull ja que pensem que ja som grans i que podem fer-ho tot. Es veritat que ja som grans, però si tens problemes, moltes vegades, la cosa més intel·ligent que pots fer es demanar ajuda. La majoria de cops li demano ajuda a la meva mare, ja que sempre m'ha ajudat en tot.

    ResponElimina
  35. Javier Herrera 2nB ESO SG Barcelona
    La imatge em dóna una mica de nostàlgia perquè em fa recordar la primera vegada que vaig muntar en bici. També em dóna a recordar quan vaig ajuda a ensenyar a muntar en bici al meu cosinet petit. Quan era petit els meus avis em van comprar la meva bicicleta sense rodes petites d'ajuda i em va fer sentir la persona més afortunada del món.

    ResponElimina
  36. A mi, aquesta imatge em recorda a fa uns anys, quan era petit, encara que els nostres pares ens continuen ajudant, és com si aquesta imatge del passat representés un moment del present, que encara que canvia la bicicleta i el sòl, sempre tenim una mà a l'esquena, la mà dels nostres pares.

    ResponElimina
  37. Nerea Ramirez Alvarez 2nB ESO Sant Gabriel Barcelona

    L'imatge hem recorda a la primera vegada que vaig anar amb bici amb l'ajuda de la meva mare.
    L'imatge hem transmet molta confiança perquè saps que tens una mà d'arrere que saps que sempre t'ajudara.

    ResponElimina
  38. Luis Rodríguez 2b ESO Sant Gabriel de Barcelona
    A mi aquesta imatge m'ha fet pensar en què ningú neix ja sabent coses. Tots necessitem aquesta mà que té el nen a l'espatlla, aquesta simbolitza totes les persones que ens reforcen i ens donen confiança per l'espatlla. Tots aprenem coses i tots tenim a algú que ens guia, però també hem d'aprendre a posar la mà nosaltres. També podem donar confiança a les persones amb la nostra mà.

    ResponElimina
  39. Iker Parra 2n ESO B Sant Grabiel de Barcelona

    Em fa pensar que la foto és una etapa de la nostra vida on necessitem algú que ens ajudi.

    ResponElimina
  40. Hem recorda a que sempre necesitarem ayuda d'algu y em d'aceptarla per aconseguir mes cosas.

    Lucia Alvira

    ResponElimina
  41. Jan Duch 2nESOb Barcelona13 de gener del 2021, a les 8:35

    A mi m'ha fet pensar en que dins de poc la mà ja ens acabarà de soltar i no ens donarem conta, seguirem pedalejant i pedalejant. Jo he notat que a la imatge no l'hi està emputxant el seu pare si no que el seu avi per la forma de vestir.

    ResponElimina
  42. Eric cardososo 2nB Col·legi San Gabriel de Barcelona

    Aquesta imatge em fa recordar recordar que sempre tenim alguna má per no permetre que ens caiguem.

    ResponElimina
  43. Aquest imatge i les preguntes m'ha ensenyat que els pares sempre estaran amb nosaltres i que hi ha que tenir confianza en nosaltres mateixos igual que el noi que esta aprenent ha montar en bici sense rodins.

    ResponElimina
  44. Shaila Troya, Sant Gabriel Barcelona 2 B ESO

    La reflexió del dia d'avui em recorda, que sempre com sers humans que som esten aprenen coses del altreas i de nusaltres mateixos amb el soport de la gent que ens envolta, i que si no ens aprecien per com som, tenim a altres persones que si.

    ResponElimina
  45. Aina Serrrano:
    Penso que aquesta reflexió, ens fa pensar en que els pares, continuen ensenyant-nos durant cada dia. Ells sempre ens animen a fer les coses que potser nosaltres no feiem per por o perquè no confiavem massa en tornar-ho a fer. Ens donen consells que hem d'escoltar i després pendre la desició de si els seguirem o no. Els pares ens han estat donant-nos suport en tot el que hem fet i quan ens hem equivocat ens han animat a tornar-ho a intententar. Aquesta imatge representa la confiança que teniem en que si perdiem el equilibri, no ens deixarien caure. Ara que som adolescents, potser no valorem tan el que han fet per nosaltres o no ens agrada la seva forma de "vida" i volem fer la nostra... Pero el que no podem fer es deixar banda als nostres pares que són les persones que ens han ajudat a continuar endavant.

    ResponElimina
  46. Lucía Ramos - 1rA ESO - SG Sant Adrià

    Aquesta imatge em recorda a quan jo vaig aprendre a anar en bici de petita, l'aprenentatge que allò va suposar, sempre acompanyada dels meus pares. De vegades treure les rodetes és arriesgat però quan ja arriba la hora, és necessari.

    ResponElimina
  47. Aquesta reflexió em recorda a quan era petita i vaig aprendre a anar en bici sola

    ResponElimina
  48. Mireia Martí Rubio
    1rA ESO
    Sant Gabriel
    Aquesta imatge em recorda a cuan vaig aprendre a anar en bici amb el meu pare.

    ResponElimina
  49. Meriem Mallouk 1r,A Sant Adrià de Besos

    Aquesta imatge hem recorda a la meva infancia.

    ResponElimina
  50. Noa Aranda 1r d'ESO
    La foto em fa recordar bons moments, en concret recordo una foto amb la meva germana petita que ens vam fer a una cursa on ella anava en la bici i jo li ajudava. Va ser un moemnt mol feliç per les dues.

    ResponElimina
  51. Jana Balcells Gol 1r A eso Sant Gabriel
    Jo recordo en aquesta imatge quan la meva mare i el meu pare,em van ensenyar a montar en bicicleta.

    ResponElimina
  52. Candela Buenavida 1rA ESO sant Adria
    Per molt que costi, s'han de treure els ruedines y per fer això es millor comptar amb l'ajuda d'algú.

    ResponElimina
  53. Ana Campillo 1r A
    Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià

    Em fa pensar en la vida

    ResponElimina
  54. Paula Manquez 1r A ESO
    Sant Adrià de Besòs Col·legi Sant Gabriel
    Aquesta reflexio em dona molts records.

    ResponElimina
  55. Ivan Herrera Torres Sant Gabriel 1 ESO A.

    Aquesta reflexio m'agrada perque em recoda a la meva infancia.

    ResponElimina
  56. Sara Romero 1rA ESO Sant Gabriel Sant Adrià
    Aquesta imatge em porta molts bons moments en bici amb la meva familia, sobre tot, amb el meu pare. També em recorda a la primera vegada que vaig anar en bici sense rodetes, que em va ensenyar el meu pare.

    ResponElimina
  57. Emmanuel Salinas 1rA SG sant adria de besos

    buena reflexión

    ResponElimina
  58. Thiago Perez 1rA Eso
    Col·legi Sant Gabriel Sant Adria del Besòs
    Aquesta reflexió m'ha fet recordar els meus primers moments a montar a bici.

    ResponElimina
  59. Lucia Algar Jimenez Sant Gabriel de Santa Adria del Besos
    Els pares sempre ens ajuden en tot i en ensenyen tot el que sabem encara que de vegades podes ser mes distants.Tot es pel nostre be.

    ResponElimina
  60. Hugo Guirao 1rA Sant Grabiel

    esta be

    ResponElimina
  61. Joel Bernaldez 2n ESO b Barcelona

    Això em recorda quan vaig muntar per primera vegada en bicicleta tenia por perquè segur que em feia mal. El meu avi em va convèncer i la vaig provar. Em caia vàries vegades però ho seguia intentant. Arribava un punt de què no podia em vaig rendir vaig anar a la meva casa. Arribant a la meva casa vaig veure uns nens amb la bicicleta i s'ho estaven passant bé. Desprès de veure aquells nens em van tornar les ganes de siguin provant per ja era massa tard. Al dia següent pel matí vam anar al fòrum, un espai molt ample. La primera vegada al intertar-lo em va sortir. Em vaig posar molt content.

    ResponElimina
  62. Marcel Casas Vidaña, Sant Gabriel Sant Adrià del Besòs 1r ESO A
    Això hem recorda la primera vegada sense rodetes, el meu pare hem va tirar per un cim.

    ResponElimina
  63. Alan Camargo 1rA E.S.O. San't adria del bésos.
    la veritat es que la reflexio esta bona

    ResponElimina
  64. Alejandro Rubio 1r A Sant Adria de Besos

    Aquesta imatge tambe hem recorda a quan anava amb bicicleta.

    ResponElimina
  65. Pol Martos 1rA Sant Gabriel de Sant Adrià.

    Els pares i els avis sempre ens ajuden tot el que sabem.

    ResponElimina
  66. Malak Basbas, Sant Gabriel 1A ESO

    L'immagine mi ricorda che non bisogna mai arrendersi se tu vuoi che
    quella cosa si avveri


    ResponElimina
  67. Xenia Perez 2nB ESO Barcelona.
    Ami aquesta imatge em recorda a la meva infància. La primera vegada que vaig muntar en vici va ser increïble. El meu pare ham va ajudar i a poc a poc vaig anar progressant.
    L'emocio que vaig sentir quan anava jo sola i la alegria dels meus familiars al veure que ja sabia.
    Això em fa recordar que sempre tindrem l'ajuda d'algú mai ens sentirem sols.

    ResponElimina
  68. Oriol Balcells 1rA Sant Grabiel de Sant Adria

    Aixo em recorda a la infancia

    ResponElimina
  69. Santiago muniz

    A mi la imatge m'ha fet pensar en la primera vegada que vaig anar en bicicleta sense ajuda de unas rodes extra, m'han d'acord la sonrisa de la meva mare i la meva alegria, 5 metres despres ja estaba en el terra. Jo cuan anava en bici no tenia por perque estaba la meva mare al costat meu, de petit cuan jo tenia por ella era la que em protegia, el meu pare tambe. Penso que si no m'aguessin empès aquell dia no hauria aprengut. Si tingues que donar-li les gracias per totes les coses que ha fet la meva mare i pare per mi treurien aquesta palabra del diccionari.

    ResponElimina
  70. Gabriel Navea Insa 2nB Sant Gabriel Barcelona

    Aquesta foto ami em recorda que sempre tenim a algu que ens ajudara quan mes ho nesesitem,que ens aconsellarà. I ancara de de vegades la relació amb els adults és difiçil tenim que pensar que ho fan per el nostre bé, que sempre tindrem la má de la confiança.

    ResponElimina
  71. Lucas Helbingens 2 ESO B

    La imatge em recorda quan vaig aprendre a muntar en bici, el meu pare em va ensenyar. Em fa saber que sempre tinc una mà en l'espatlla, sobretot la de la meva família, que m'ajuda quan ho necessito i, de vegades, sense pedir-ho. També me'n recorda que vaig ajudar a anar en bici a un amic, vaig ajudar-ho i li vaig donar confiança.

    ResponElimina
  72. Hugo Bautista Colegi Sant Gabriel Barcelona

    Aquesta imatge en recorda quan tenia 6 anys i els meus pares em van ajudar a montar en bici ho vaig aconseguir a la primera, desprès d'aixó vaig agafar molta confiança amb els meus pares. Vaixaba tots els dies al parc per montar amb els meus amics.

    ResponElimina
  73. Aquesta imatge em recorda quan jo era molt petita i em van comprar una bicicleta. Jo estava molt ilusionada per aprendre a anar en bicicleta. Primer vaig aprendre amb rodetes, després me les van treure... A partir d'aquell moment vaig sentir por a muntar en bici, però gràcies a l'ajuda dels meus pares vaig aconseguir perdre aquest por.

    Això, ens fa reflexionar de que tots necessitem ajuda, ja siguem petits o siguem grans. Sempre necessitarem aquella má donant-nos soport i confiança, perquè ningú sap tot. També necesitem la confiança en nosaltres mateixos, perquè si no la tenim, mai aconseguirem els nostres somnis. Sense aquesta confiança ens bloquejem, perquè, com diuen, nosaltres som el nostre pitjor enemic.

    ResponElimina
  74. Aquesta imatge em recorda a quan el meu avi em va ensenyar a anar en bicicleta. L'emoció que vaig tenir era alegria per què vaig après. La meva relació amb els adults és complicada, no m'entenen amb els professors o no em cauen bé, és complicat perquè no sòl confiar-hi. I aquesta imatge vol di que has de tenir més confiança amb les persones.

    ResponElimina
  75. Alex De weerd Robles 2 ESO B Sant Gabriel de Barcelona
    Aquesta imatge em dóna bastant nostàlgia a la meva infancia perqué hem recordá a quan gairabe tota la meva familia m'ayudava a montar en bici , en els primers moments els meus pares em donaven un suport amb la seva ma despres em van soltar i gairabe al primer intent hem va sortit.

    ResponElimina
  76. Alvaro Herrando 2b ESO

    Aquest imatge i les preguntes m'ha ensenyat que els pares sempre estaran amb nosaltres i que hi ha que tenir confianza en nosaltres mateixos igual que el noi que esta aprenent ha montar en bici sense rodins.

    ResponElimina
  77. Muhammad Hasan Iftikhar 2nB ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona
    Quan nosaltres èrem petits, els nostres pares, avis, adults... ens ensenyaven a fer moltes coses, com ara pot ser aprendre a anar en bicicletra. Aprendre a anar en bicicleta és una de les coses que són més fàcils d'aprendre amb algun adult, perque en mig de l'aprenentatge, quan nosaltres estem anant en bcicleta, l'adult està darrere de nosaltres tocant-nos amb una mà, per tenir confiança en ells. És una manera de dir que si estem a punt de fer-nos mal, l'adult ho evita i d'aquesta manera, nosaltres augmentem la nostra confiança en ell, perquè pensem que no ens farem mal, i podem aprendre a anar en bicicleta tranquil·lament. Una altra manera d'aprendre a anar en bicicleta amb confiança, és posant dues rodes petites per la part trasera de la bicicleta, i així tenim un equilibri per evitar que ens caiguem, i com que així nosaltres ja sabem que no podem caure, amb confiança aprenem a anar en bicicleta. El pas més important per aprendre a anar en bicicleta, és tenir confiança en nosaltres mateixos i també en els pares, avis, o l'adult que sigui.

    ResponElimina
  78. 2 ESO B Col·legi Sant Gabriel de Barcelona Álvaro Pesquero

    Ami aquesta foto em recorda a una imatge diferent, que es cuan emb vaig anar per el pas de zebra de sobte va passar un cotxe i el meu pare emb va frenar abans de que m'estampes.Vaig passar po i alegria, perque em va conseguir salvar, aixo em fa referencia que sempre tindrem una ajuda.

    ResponElimina
  79. Lorena Mejía 1r ESO A Sant Adria
    En aquesta imatge recordo quan el meu pare m'ajudava a corre amb la bici.Que bons records aquellos.

    ResponElimina
  80. Claudia Molina 2B Sant Gabriel Barcelona
    Aquesta imatge em recorda quan jo era petita quan tenia 6 o 8 anys i estava al parc de la meva avía amb les meves cosines i el seu pare em va ayudar a montar en bici cuan jo no sabia i volia aprendre tenia molta por perque sempre pensaba que m'hanava a caure o a fer mal pero vaig agafar confiança del meu tiet i la seva mà pero alguna vegada arriba el moment en els que no esta la mà i tens que posar-la teva i creure en tu mateix .

    ResponElimina
  81. Juan Davila 2n B ESO Sant Gabriel Ripollet
    A mi aquesta imatge em recorda de quan amb la meva clase vem sortir en bici i em va agradar molt.
    I tambe de quan tenia 3 o 4 anys que vaig anar en una bici sense rodes de d'arrera per primera vegada.

    ResponElimina
  82. He Reflexionat amb que quan et caigis de la bici o qualsevol cosa dolenta que hagis fet aixeca-t i torna a començar! TU POTS

    ALEX NONELL RIPOLLET Sant gabriel Ripollet

    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He Reflexionat amb que quan et caigis de la bici o qualsevol cosa dolenta que hagis fet aixeca-t i torna a començar! TU POTS

      Elimina
  83. Clàudia Godayol Macarro 2nB ESO Religió Sgripollet

    Aquesta imatge el que em fa pensar és que de petits nosaltres sols no podem amb tot, i necessitem l'ajut dels nostres pares, ja que com per exemple una bicicleta ningun eix sabent-ne com funciona, hem de deixar-nos ajudar tant com pels amics, pares, avis, professors.... Hem de deixar-nos ajudar per poder tenir un ajut emocional.

    ResponElimina
  84. HUGO VAZQUEZ GARCIA 2n ESO SG RIPOLLET

    Aquesta imatge hem recorda a quan jo era petit i estava aprenent a anar en bicicleta com aquest nen, però penso que aquesta imatge hem recorda a la confiança en nosaltres mateixos i els altres perquè es de confiar en que no et deixin anar i et caiguis però també has de confiar en tu mateix en poder fer-ho i no caura't.

    ResponElimina
  85. Nil Hidalgo Abad 2B ESO Ripollet
    Em sembla perfecte.

    ResponElimina
  86. Roger Joaquin Verjano 2n B Ripollet

    Aquesta imatge em recorda moltíssim al meu aprenentatge, jo sóc el que va en bici i els professors son l'adult que m'ajuden.

    ResponElimina
  87. Guillem Ortega Tavares 2B ESO Ripollet13 de gener del 2021, a les 9:18

    Em sembla molt bona reflexió per començar el dia, ja que ens recorda moments de quan erem petits i ens recorda els primers moments en el que començavem a tenir confiança amb nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  88. Glòria Carrasco Ripollet 2nb ESO

    Aquesta imatge representa l'ajuda i el suport que ens donan els nostre pares dia a dia per ser milors persones i no rendir-nos.
    Nosaltres també podem fer lo mateix per altres persones que ho necessitin.

    ResponElimina
  89. sergio Haba 2n B ESO Sant Gabriel Ripollet

    aquesta imatge em recorda a cuan vaig començar a anar en bici sense rodetes, no m agrada molt la bici pero son record bonics

    ResponElimina
  90. Érika Ballesteros Castillo 2B ESO Ripollet
    Molt bona reflexió

    ResponElimina
  91. Rubén Moreno Martí SG RIPOLLET :')
    Has d'aixecarte si et caus, no importa la situació, no t'has de rendir


    ResponElimina
  92. Joan Lozano 2n B ESO Sg Ripollet
    He reflexionat que hem d'ajudar a altres persones.

    ResponElimina
  93. Yeray Latorre Sgripollet 2nB eso.
    Aquesta reflexió esta bé per recordar-nos quan eram petits y per tenir un bon record de la nostra infancia i de nostres pares.

    ResponElimina
  94. M'ha agradat la reflexió perquè em recorda quan era petita i vaig aprendre a anar amb bicicleta. A vegades necessitem a algú que ens ajudi i ens condueixi com algú ens va ajudar a anar en bici, agafant el seient i donant ànims.

    ResponElimina
  95. Aksel Sierra Macias 2nB13 de gener del 2021, a les 9:21

    yo solo he vivido con mi padre 3 años no he podido experimentar eso

    ResponElimina
  96. Sant Gabriel, 1D'ESO B.
    Me gusta cuando te ayudan si lo necesitas.

    ResponElimina
  97. Marco Alonso 1B SGViladecans
    Aquesta reflexió m'ha recordat a quan era petit i els meus pares eren com els meus supeherois :)

    ResponElimina
  98. ojala pudiera hacer eso con mi padre

    ResponElimina
  99. Yo creo que cuando necesitamos ayuda no nos hace más débiles pedir ayuda a alguna otra persona

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies