Coneixes el relat del cec Bartimeu?. Es trobava a la vora del camí per la seva malaltia. La trobada amb Jesús provoca en ell un salt de fe, convidat per les paraules "Coratge! Aixeca't que et crida". Bartimeu és capaç de posar tota la seva confiança no en els càlculs previs que li diguin que tot sortirà bé, sino en aquell que el crida i que sap que l'estima.
A vegades un viu amb els ulls tancats. Ens percebem, com Bartimeu, asseguts a la zona de confort i sense capacitat per donar un salt per inseguretat, por o comoditat... Moltes vegades estem tancats en el nostre egoisme, buscant la felicitat allà on no hi és, perquè no veiem el camí. Estem com a mitges amb la vida: sense entrar del tot en el camí.
Hem de sortir d'aquest món que ens enlluerna amb mil i una cosa i no ens deixa veure l'essencial. Recobrar la vista ens demana identificar i allunyar-nos de tot allò que ens impedeix veure, o ens fa veure que no existeix.
Sovint, és la trobada amb l'altre quan et descobreixes capaç de mirar, d'una altra manera, el món, la vida, a la gent. Tornar a trobar una veu que ens ajudi a caminar junts cap a una meta. Aquesta és una tasca que ens urgeix emprendre. Cada un al seu temps, a la seva manera, amb dreceres en el camí, amb obstacles, amb caigudes, amb pujades i baixades... però junts caminant.
Jesús li preguntà: "Què vols que faci per tu?". El cec respongué: "fes que hi vegi" Mc 10, 46-52
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies