Intuïcions: La vida no és un camí recte

A l'Evangeli es parla de persones que ho van deixar tot per seguir a Jesús. I jo et pregunto: Quin és aquest somni pel qual deixaries tota la resta? Com conèixer-lo? Quant de temps dediques a descobrir-ho? L'estona del matí, de la tarda, de la nit? ¿L'estona que et sobra al final del dia? Com veus, és una pregunta que comporta més preguntes.

A totes elles les uneix una mateixa pregunta, que mou a cadascú cap endavant. Aquesta pregunta canvia de persona a persona i resideix en el fons del nostre ésser. Alguns la coneixen des que són petits i altres triguen una vida sencera en conèixer-la. És una pregunta que és, a el mateix temps, una invitació, un misteri que tanca més misteri i un salt al buit. Ser valents per descobrir quina és aquesta pregunta i, alhora, anar responent-la al llarg de la vida és el més temible i, alhora, el millor que hi ha.

I jo, de nou, et pregunto: De què serviria que el camí fos recte? Què aprendríem si no arrisquessim, si no ens equivoquéssim, si no comencéssim de nou?

No es tracta de fer aquest camí esbojarradament. Es tracta d'anar dient sís petits a cada pas, sabent que, el que crèiem que era una línia recta, era una línia torçada que ens acabarà portant al que realment desitjem.

adaptació. @pastoralsj