Diògenes era pobre i sovint sortia a plena llum del dia a demanar almoina i recollir tot allò que trobava d'utilitat. I sortia amb una llanterna a la mà. Quan li preguntaven el per què portava una llanterna encesa de dia, ell responia:
– Busco un home.
Un dia, Diògenes va anar a veure un sacerdot i va implorar caritat. Ell li va donar com a almoina la seva benedicció. Més tard, una jove molt adinerada, li va donar una moneda de coure, mentre ella en gastava dotze de plata als capricis.
L'ancià Diògenes va veure llavors el príncep de Salamina acompanyat pel seu esclau. Quan es va acostar a demanar-li una almoina, el príncep el va apartar d'una empenta. Aleshores l'esclau que anava amb ell el va ajudar a aixecar-se i li va donar sense que el veiés el seu amo unes monedes. Diògenes el va mirar sorprès i va començar a cridar ple d'alegria:
– He trobat l'home, he trobat l'home! I és un esclau!
Frédéric-Edouard Plessis, escriptor francès (1851-1942).
Missatge: «No et deixis guiar per les aparences: la bondat resideix al cor»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies