Relats del món: El valor de les coses

Expliquen que un jove va visitar un dia un savi mestre del budisme. Necessitava entendre per què se sentia tan poc valorat.
– Mestre- li va dir- sento que no valc res, que ningú em valora. Sento que sóc un autèntic inútil a la vida.
El mestre es va incorporar i va respondre:
– Ho sento, noi… però abans d'ajudar-te, necessito resoldre un problema i tu em pots ajudar. Després t'ajudaré a tu.
El jove va tornar a sentir-se malament. Novament postergaven el seu problema… se sentia menys valorat encara, però no podia negar-se a ajudar el mestre.
– D'acord- li va dir.
Aleshores, el savi es va treure un anell petit que portava al dit petit i li va donar, dient:
– Agafa aquest anell. Necessito que el venguis al poble. Pots fer servir el meu cavall per arribar abans. Però no el venguis per menys d'una moneda d'or.
El jove va fer el que el mestre li va demanar: va cavalcar fins al poble i va intentar vendre l'anell al mercat. Però tots se'n reien.
–Una moneda d'or per això? Vaja, noi, que l'or val molt i el teu anell no ha de costar més d'una moneda de plata... com a molt!
Un vell se'n va apiadar i li va oferir una moneda de plata i un atuell de coure a canvi, però la consigna era clara, i no va voler vendre l'anell per menys d'una moneda d'or. Al final del dia, desesperançat, va tornar a casa del mestre amb l'anell.
– Em sap greu… ningú ha volgut donar-me una moneda d'or per ell.
I el savi li va dir:
– Vaja, no importa… Potser primer hauríem de saber quant val en realitat, no creus? Així sabrem què demanar per ell. Agafa l'anell de nou i visita el joier del poble. Que et digui quant pagaria per ell. És expert en or i sabrà amb exactitud què val aquest anell. Però no li venguis. Torna per explicar-me què t'ha dit…
El noi va fer el que el mestre li va demanar. El joier va treure la lupa i va observar l'anell amb deteniment. Després, va aixecar el cap i va dir:
– Digues-li al teu mestre, que li donaré 57 monedes d'or per ell…
57 monedes d'or! - va exclamar el jove entusiasmat.
– Sí, sé que és poc… amb el temps podríem treure fins a 70 monedes d'or, però si teniu pressa per vendre'l, és el que li puc donar.
El jove va tornar molt content a la casa del mestre i en arribar li va dir:
– Mestre! L'anell val moltíssim! 57 monedes d'or!
I el savi va assentir somrient. Després li va dir:
– El mateix passa amb tu. No tots valoraran allò que realment vals. Només aquells que et puguin veure de debò, aquells que com el joier, sàpiguen valorar-te. No donis importància al que pensi la resta.

No facis cas a les opinions de qui no et coneix: L'important és que cadascú sigui capaç de valorar-se com cal. I que aquells que sí que et coneixen puguin fer-ho. En realitat tots som valuosos i només ens cal conèixer-nos i valorar les nostres habilitats i dons.