Propòsits: Ser més amable

L'adjectiu amable troba dues accepcions al diccionari de la RAE. L'Acadèmia ens diu que amable és, en primer lloc, algú digne de ser estimat i, en segon lloc, algú afable, complaent, afectuós. Si bé la dignitat de ser estimats no hem de guanyar-la a base de punys, l'afabilitat, la complaença i l'afectuositat sí que la podem treballar.
Potser pensem que l'amabilitat només es mostra a través de les paraules, en la forma i el contingut, però us convido que aquesta qualitat que ara ens proposem cultivar vagi més enllà. També amb la nostra manera d'estar, amb la nostra postura, amb la nostra manera de vestir adequada a cada circumstància… totes les nostres expressions exteriors, que mostren en definitiva allò que vivim per dins, poden expressar afabilitat o manca d'ella. El contrari de l'amabilitat seria l'agressivitat. Es pot expressar fins i tot amablement contradicció o manca d'acord.
I per què us proposem cultivar aquesta virtut? Doncs perquè fa la vida més agradable als qui tenim al voltant i perquè, encara que el canvi ha de venir de fora a dins, també la manera d'expressar-nos i d'estar al món van configurant el nostre món interior de manera que puguem percebre també nosaltres l'amabilitat en els que tenim al voltant. És estrany que davant de l'amabilitat algú reaccioni de manera agressiva, i així anirem pacificant el nostre món de relacions, el nostre entorn i, en definitiva, el nostre món. @pastoralsj

Fes-me, Senyor, fidel a l'amistat, dòcil en el caràcter, amable en el tracte, curós en tot moment. Que no permeti mai cap mal, que sempre em molesti la falsedat, que em preocupi la mentida i l'engany, i que l'honestedat sigui sempre el meu camí.