Avui se celebra el Dia internacional de les persones amb discapacitat
No és exagerat afirmar que en un món que menysprea la discapacitat a tots els nivells, cada història és un exemple de participació i afirmació de la vida i de l'esperança, i en molts casos una mostra que el patiment no pot tenir mai la darrera paraula.
Entre les interminables històries de superació hi ha els que van néixer amb una discapacitat o per als quals una malaltia, un accident o malauradament la violència els van imposar una llosa molt difícil d'aixecar. No obstant això, el seu esforç i la seva superació ens recorden que els límits a la nostra vida no estan per trencar-los o per paralitzar-nos, més aviat per acceptar-los amb lucidesa i per estirar-los de manera que la flaquesa i el patiment es converteixin en espais de creixement i en motius per creure en el futur i, per què no, per fer-nos una mica millors.
La persona amb discapacitat té un espai al nostre món que només ella pot omplir. Dotar-la de capacitats, contribuir a elaborar el seu projecte de vida i ajudar-la a dur-lo a terme, creure-hi, són tasques que ens concerneixen a tots si de veritat valorem el que és una vida compromesa. @pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies