Relats del món: Un conte d'Advent

En Martí era un sabater humil d'un petit poble de muntanya. Vivia sol. Feia anys que havia enviduat i els seus fills havien marxat a la ciutat a la recerca de feina.
En Martí, cada nit, abans d'anar a dormir llegia un tros dels evangelis davant del foc de la llar. Aquella nit es va despertar sobresaltat. Havia sentit clarament una veu que li deia. 'Martí, demà Déu vindrà a veure't'. Es va aixecar, però no hi havia ningú a la casa, ni a fora, és clar, a aquelles hores de la nit...
Es va aixecar molt d'hora i va escombrar i va arreglar el seu taller de sabateria. Déu ho havia de trobar tot perfecte. I es va posar a treballar davant de la finestra, per veure qui passava pel carrer. Al cap d'una estona va veure passar un rodamón vestit amb parracs i descalç. Compadit, es va aixecar immediatament, el va fer entrar a casa perquè s'escalfés una estona al costat del foc. Li va donar una tassa de llet calenta i li va preparar un paquet amb pa, formatge i fruita, pel camí i li va regalar unes sabates.
Feia una altra estona que treballava quan va veure passar una jove vídua amb el seu petit, morts de fred. També els va fer passar. Com ja era migdia, els va asseure a taula i va treure l'olla de la sopa excel·lent que havia preparat per si Déu es volia quedar a menjar. A més, va anar a buscar un abric de la seva dona i un altre dels seus fills i li va donar perquè no passessin més fred.
Va passar la tarda i en Martí es va entristir, perquè Déu no apareixia. Va sonar la campana de la porta i es va girar alegre creient que era Déu. La porta es va obrir amb una mica de violència i va entrar fent tombs el borratxo del poble.
– Només faltava aquest! Mira, que si ara arriba Déu...– es va dir el sabater.
– Tinc set –va exclamar el borratxo.
I Martí acomodant-lo a la taula li va treure una gerra d'aigua i va posar davant seu un plat amb les restes de la sopa del migdia.
Quan el borratxo va marxar ja era molt de nit. I en Martí estava molt trist. Déu no havia vingut. Va seure davant del la llar de foc. Va prendre els evangelis i aquell dia els va obrir a l'atzar. I va llegir:
– ‘Perquè vaig tenir gana i em vas donar de menjar, vaig tenir set i em vas donar de beure, estava nu i em vas vestir... Cada vegada que ho vas fer amb un dels meus petits, m'ho vas fer a mi...’
Se li va il·luminar la cara al pobre sabater. És clar que Déu l'havia visitat! No una vegada, sinó tres vegades! I en Martí, aquella nit, es va adormir pensant que era l'home més feliç del món...”.

Basat en un conte de León Tolstoi

L'Advent és l'esperança de la vinguda de Déu, que ens visita de moltes maneres.